Contenido de los convenios reguladores

(ACTUALITZAT) Contingut dels convenis reguladors de divorci: claus legals

+ Info

Esmentar divorci és esmentar indissolublement la necessitat de realitzar un Conveni Regulador. Alguna cosa que és difícil de dur a terme i fer sense l’ajuda d’advocats, especialment s’uneix l’emocional i el complex del món jurídic i la burocràcia. Sense entrar en el psicològic que no és el camp de treball de la nostra àrea del Dret del Família, és clar que el divorci o separació és una fase vital difícil d’encaixar entre dues persones que han decidit seguir la seva vida per separat especialment en el cas de fills en comú.

Per això, en aquesta publicació farem un breu recorregut pels convenis reguladors sense fills ni béns, que són els més senzills de portar a la pràctica per a finalment anar aprofundint en els aspecte on existeixen fills.

¿Que és el conveni Regulador?: Definició

El Conveni Regulador és el document clau en qualsevol procés de divorci o separació amb o sense fills ja que recull les condicions de separació o fi de la convivència. És un document obligatori per a poder tramitar la separació de manera formal.

El Conveni Regulador és de forma resumida, i sense entrar en una definició jurídica, un document o el document en el qual els cònjuges acorden les conseqüències personals i patrimonials d’una separació o divorci amb intenció de fer-ho definitiu i posar fi a la vida conjugal, que normalment comença amb un esborrany de document on es reparteixen a parts iguals els dret, obligacions o compensacions que siguin necessàries depenent de cada cas concret, perquè una vegada sigui signat per totes dues parts, i sempre que no contingui reserves o discrepàncies, pugui ser homologat en sentència o document notarial mitjançant autoritat pública depenent del cas i que es transforma en sentència de divorci. El contingut final és un document de reconeixement públic annexant el Conveni Regulador que ens permet canviar la nostra nova situació en el Registre Civil perquè amb caràcter general comptem com a separats.

De forma una mica més tècnica o jurídica el Conveni Regulador es plasma la interrupció de la convivència o matrimoni, i donada la seva importància per a aquest moment crític en la vida dels involucrats, volem explicar el seu contingut mínim a l’hora de redactar-los tant de manera individual en cas de conflicte com de mutu acord i que una vegada ratificat o homologat és d’obligat compliment per a totes dues parts.

Contracte entre cònjuges: El conveni regulador

El Conveni Regulador és un contracte entre cònjuges, que ha de ser signat pels dos i homologat via judicial o notarial, en funció de cada cas, a fi que tingui validesa i garanties de compliment.

La finalitat del Conveni Regulador és la de regular totes les mesures relatives a aquells extrems que ens uneixen amb el nostre cònjuge. En primera instància, els nostres fills; seguidament, el patrimoni que tinguem en comú; entre altres.

El contingut mínim del Conveni Regulador

El Conveni Regulador funciona com la pedra angular del procés de divorci. El Codi Civil reconeix l’autonomia de les parts. És a dir, les parts tenen total llibertat per a fixar les condicions en la manera que prefereixin. Si bé, amb limitacions d’ordre públic en el cas d’existir fills o bé una clara desproporció en el repartiment.

Particularitats del conveni regulador

Per això, l’escrit s’inicia amb l’anotació de les dades de cadascun dels cònjuges, així com la data i lloc de celebració del matrimoni, l’especificació de l’últim domicili familiar, i els noms i edats dels fills en comú.

Atès que cada unitat familiar i vida en comú és diferent i plena de matisos, en la pràctica el contingut dels convenis reguladors de divorci és, tal vegada, la qüestió més crítica a l’hora de dissoldre un matrimoni amb fills o béns, si bé no ha de ser-ho en absència dels mateixos o si hi ha voluntat d’entesa entre els cònjuges. La seva tramitació si es fa acompanyat d’advocats experts divorcis i separacions almenys en els casos on no hi ha menors o hi ha hagut fills a càrrec.

Mancant acord, serà el Jutge qui determini les conseqüències de la separació o divorci bastant que un només dels cònjuges ho sol·liciti. La solució judicial sempre és la més insatisfactòria, ja que almenys una de les parts veurà desatesos els seus interessos.

Per tant, en principi, n’hi ha prou que mediï l’acord dels cònjuges i el nostre article 90 del Codi Civil com hem indicat estable les línies bàsiques que en tot cas han de ser presents en qualsevol conveni i el contingut mínim del Conveni Regulador donant una àmplia llibertat a les parts per a determinar els efectes de la seva ruptura. el que ens permet com a advocats, ajudar-lo a dividir la seva propietat de manera justa facilitant un acord que els beneficiï a tots dos i intentant costi el que costi incórrer en els alts costos i de temps que comporta un litigi on l’última paraula no la tenen els cònjuges, sinó el jutge. En aquest camí, la nostra experiència acumulada enfront d’altres opcions ens permetrà brindar-li un assessorament i orientació professional sobre les lleis i procediments de divorci.

Llei del divorci express: Un procés més àgil de divorci i separació

Gràcies a les reformes introduïdes en el Codi Civil per la coneguda periodísticament com a “Llei del Divorci *Expres”, que reforma l’article 90 del Codi Civil en 2015 s’estableixen requisits per a separar-se o divorciar-se més àgils, amb major llibertat i un ampli marge discrecional per als cònjuges a l’hora de determinar els efectes de la seva ruptura de parella sense necessitat que el Jutge intervingui més enllà de ratificar sense objeccions els pactes lliurement per les parts.

Article 90 del Codi Civil

El Conveni Regulador a què es refereixen els articles 81, 82, 83, 86 i 87 del Codi Civil haurà de contenir, almenys i sempre que fossin aplicables, els següents extrems:

  1. La cura dels fills subjectes a la pàtria potestat de tots dos, l’exercici d’aquesta i, en el seu cas, el règim de comunicació i estada dels fills amb el progenitor que no visqui habitualment amb ells.
  2. Si es considera necessari, el règim de visites i comunicació dels néts amb els seus avis, tenint en compte, sempre, l’interès d’aquells.
  3. L’atribució de l’ús de l’habitatge i aixovar familiar.
  4. La contribució a les càrregues del matrimoni i aliments, així com les seves bases d’actualització i garanties en el seu cas.
  5. La liquidació, quan escaigui, del règim econòmic del matrimoni.
  6. La pensió que conforme a l’article 97 correspongués satisfer, en el seu cas, a un dels cònjuges.
  7. Els acords dels cònjuges adoptats per a regular les conseqüències de la nul·litat, separació i divorci presentats davant l’òrgan judicial seran aprovats pel Jutge excepte si són danyosos per als fills o greument perjudicials per a un dels cònjuges.

De manera que per a aconseguir un divorci ràpid o amistós, bastarà que totes dues parts estiguin d’acord sobre els efectes de la separació o el divorci i la nova vida separada.

Si s’aconsegueix un acord sense reserves, el jutge o notari es limiti a ratificar o donar validesa pública a l’acord.

Què les dues parts estiguin d’acord fa més ràpid, econòmic i pacífic trencar el vincle conjugal. Què en el cas de no existir fills estableix bàsicament un règim de divisió d’actius o massa patrimonial de la societat a guanys.

Igualment en els últims anys ha sorgit fins i tot la possibilitat d’acudir directament al notari sense necessitat d’un jutge en els casos de separació i divorci sense béns ni fills.

No obstant això, i a fi de prevenir abusos, en determinades situacions aquestes autoritats poden denegar l’aprovació del conveni.

En cas que s’hagi acudit al divorci exprés davant notari (cosa que no pot ocórrer si existeixen fills menors d’edat) cal tenir especial cautela amb els abusos. I això perquè, als cònjuges no els quedarà més via que la judicial on haurà d’intervenir la fiscalia en el procediment.

Efectes de la sentència de separació o divorci

Una vegada obtinguda l’homologació notarial o sentència, una sentència de divorci judicial implica:

  1. La Dissolució del vincle matrimonial i en conseqüència l’aptitud dels divorciats per a contreure noves núpcies.
  2. Les mesures addicionals que decreta el jutge de família sobre les quals completarà en absència d’acord entre les parts són:
    1. Si existeix o no, i en quin percentatge, una pensió d’aliments.
    2. La forma de repartició de béns que es van adquirir durant el matrimoni.
    3. La situació jurídica dels pares en relació als fills, en referència a la guarda i custòdia de l’o els menors (encara que pot ser compartida).

Aspectes que han de tenir-se en compte en la redacció d’un Conveni Regulador de divorci o separació

Entre els punts més rellevants destaquem de l’article 90 del Codi Civil:

Les mesures relatives a les càrregues matrimonials

El Règim més comú a Espanya és la Societat a guanys al 50%, fins i tot a Catalunya, on per defecte s’aplica el Règim de Separació de béns.

Per tant, una vegada es duu a terme la dissolució de la societat conjugal ha de realitzar-se l’abonament de les corresponents compensacions establint un Pla Econòmic com a apartat separat en el Conveni Regulador amb la forma de divisió.

L’inventari de béns de guanys 

Per a això, es fa un document d’inventari on es descriuen totes les propietats i indiquen què passarà amb cadascuna d’elles; adjudicant a un cònjuge o un altre la propietat, realitzant la venda a un tercer o deixant-ho com està en copropietat amb ajustos d’ús compartit d’aquest.

Qüestions aquestes que han de ser en alguns casos estudiats a nivell fiscal a fi d’evitar que causi un impacte indesitjat en les economies dels cònjuges, així com establint un just règim de compensacions econòmiques per als excessos de valor que accentuïn un desequilibri injustificat entre els ex cònjuges.

Alhora que d’una altra, és freqüent que el matrimoni tingui càrregues comunes que requereixen un ampli nombre de gestions com els crèdits hipotecaris, destí de la residència familiar o negocis en comú. En tots aquests punts és fonamental arribar a un acord.

Així, mancant acord el Jutge no acceptarà un conveni que perjudiqui una de les parts.

Mesures relatives a l’atribució dus de l’habitatge i l’aixovar familiar 

Un altre dels elements que, per la seva importància, forma part del més essencial contingut dels convenis reguladors de divorci, és l’atribució d’ús de l’habitatge i l’aixovar familiar.

Tinguem en compte que el domicili familiar també està sotmès a un règim d’especial protecció. És a dir, es considera que la casa on resideix la família no és una mera propietat immobiliària, sinó que té la funció social de donar recer, protecció i seguretat a la pròpia família existeixin o no fills a càrrec. El que ha donat lloc a algunes sentències molt polèmiques puix que és un fet que moltes famílies només tenen a la seva disposició un habitatge, que en numeres ocasions té un gravamen hipotecari.

Ús de la vivenda en un conveni regulador de divorci o separació

Això permet que s’atribueixi l’ús de l’habitatge a un només dels cònjuges de manera temporal en separacions sense fills. O, en el cas d’haver-hi fills, se de als propis fills i al progenitor amb qui convisquin per tenir est la custòdia.

Encara que això pugui resultar evident en els casos en què l’habitatge familiar és de tots dos (si els dos cònjuges han comprat la casa a mig fer, caldrà determinar qui la hi queda després de la ruptura), ho és menys quan la casa pertany privativament a un només d’ells. Així, el Codi Civil permet que l’ús de l’habitatge s’atorgui temporal o indefinidament al cònjuge no titular. En aquest sentit s’han obtingut sentències de tota mena depenent de les situacions personals de la família i sempre que es respecti l’interès dels menors.

Mesures relatives a pensions i indemnitzacions en divorcis i searacions

Ens agradaria deixar clar, que només existeixen dos tipus de pensions, si bé són moltes les persones que confonen la pensió d’aliments i la pensió compensatòria. Totes dues prestacions són diferents i són determinades de diferent forma.

La pensió compensatòria en un conveni regulador

La pensió compensatòria és una prestació o compensació al desequilibri econòmic, que una de les parts normalment la dona en el seu paper com a mestressa de casa per la seva dedicació parcial o completa a la família rep com a compensació pel temps dedicat a la família.

Entre les principals diferències amb la pensió d’aliments, la pensió compensatòria ser pagada en un pagament únic o periòdic depenent de l’economia dels ex cònjuges.

Indicant a més que no sempre procedeix si per exemple no existeix desequilibri o si conviu amb una altra persona o estaven com a parelles de fet.

Jurisprudència rellevant en criteris d’establiment de pensions compensatòries

La quantificació de les pensions compensatòries requereix d’advocats especialitzats en Divorcis i Dret de Família que coneguin el dia a dia dels jutjats, així com les sentències i jurisprudència més rellevant per a cada cas concret o circumstància. Destaquem algunes de les més importants:

Jurisprudència en els casos de divorcis i separacions en règim de separació de béns

La Sentència de Tribunal Suprem de 19 de gener de 2010, i Sentència de Tribunal Suprem 598/2016 del Tribunal Suprem d’octubre de 2016 analitzen un supòsit on encara en separació de béns, el cònjuge no va treballar durant el matrimoni determinant que no tenia lloc pensió compensatòria per estar en separació de béns:

“per a determinar l’existència de desequilibri econòmic generador de la pensió compensatòria ha de tenir-se en compte bàsicament i entre altres paràmetres, la dedicació a la família i la col·laboració amb les activitats de l’altre cònjuge, el règim de béns al fet que ha estat subjecte el patrimoni dels cònjuges en tant que compensarà determinats desequilibris i la seva situació anterior al matrimoni”. La pensió compensatòria, sosté, “pretén evitar que el perjudici que pot produir la convivència recaigui exclusivament sobre un dels cònjuges i per a això caldrà tenir-se en consideració el que ha ocorregut durant la vida matrimonial […] i fins i tot, la seva situació anterior al matrimoni per a poder determinar si aquest ha produït un desequilibri que generi possibilitats de compensació”.

Jurisprudència sobre la pensió compensatòria en parelles de fet que després passen a matrimoni en de guanys

Entenen igualment altres sentències que el règim matrimonial no és equiparable al de les parelles de fet pel que, almenys de moment, no és possible sol·licitar una pensió compensatòria si la parella no estava casada amb algunes excepcions quant a assimilació si aquestes es casen després i el fet del matrimoni actua com un formalisme per a una vida en família que es manté. De manera que el jutge entén que l’ànim era la vida matrimonial de guanys des del primer moment.

En aquest sentit és rellevant la Sentència 657/2016 del Tribunal Suprem de 10 de novembre de 2016. On el matrimoni havia durat 16 anys, als quals es van afegir, 15 anys de convivència prèvia i es va declarar que la pensió compensatòria havia de tenir caràcter indefinit.

“en els supòsits de convivència habiti *uxorio seguida de matrimoni sense solució de continuïtat, podrà tenir-se en compte aquesta convivència precedent per a decidir sobre la pensió compensatòria”.

Jurisprudència rellevant en cas de separació de béns on hagin realitzat aportacions al matrimoni

Si el matrimoni estava casat en règim de separació de béns, els cònjuges tindran dret a rebre una compensació per la seva aportació a les càrregues del matrimoni. Es coneix indemnització compensatòria i es recull en l’art. 1438 del Codi Civil, comprèn el treball per a la casa:

Els cònjuges contribuiran al sosteniment de les càrregues del matrimoni. Mancant conveni ho faran proporcionalment als seus respectius recursos econòmics. El treball per a la casa serà computat com a contribució a les càrregues i donarà dret a obtenir una compensació que el Jutge assenyalarà, mancant acord, a l’extinció del règim de separació.

La pensió alimentícia o pensió d’aliments

La pensió d’aliments d’altra banda és la prestació a satisfer als fills per al seu manteniment, habitació, vestit, assistència mèdica i formació que res té a veure amb la compensació a la parella.

És important matisar, que encara que moltes persones pensen que només procedeix en els casos en què s’acorda una custòdia exclusiva o monoparental, la veritat és que també pot sol·licitar-se en els casos de custòdia compartida i que analitzem en els següents punts.

Mesures relatives als fills subjectes a la Pàtria potestat de tots dos

Si el matrimoni té fills, el primer que s’haurà de determinar és com els afectarà a ells la ruptura. Els qui siguin menors d’edat queden especialment protegits pel nostre Ordenament Jurídic, que fa constant referència a l’interès superior del menor. És a dir, les mesures incloses en el conveni han d’orientar-se al benestar i adequat desenvolupament dels menors.

Ben diferents són els casos de matrimonis amb fills o filles sotmesos a la seva pàtria potestat on per la seguretat dels menors sempre haurà d’intervenir el Ministeri Fiscal revisant l’acord de divorci o Conveni Regulador, que no hagués de plantejar cap problema si hi ha bona relació entre els progenitors en la seva ruptura, i si el Conveni Regulador ha estat respectuós amb els drets de les parts i l’interès superior del menor. En aquests casos, s’aprova de manera íntegra el conveni de regulador i es dicta sentència estimant totes les pretensions.

És imprescindible establir un pla de criança, és a dir, indicar les mesures que guiaran als cònjuges en relació amb els fills menors d’edat una vegada es duguin a terme vides personals i econòmicament independents l’u de l’altre. Per aquest motiu, s’ha d’indicar:

El Règim de custòdia

No podem obviar les obligacions que tenen tots els progenitors pel mer fet de ser pares, motiu pel qual, és imprescindible establir una pensió d’aliments a favor dels fills, sempre tenint en compte les despeses ordinàries que generen els menors i els ingressos dels progenitors.

La pàtria potestat es refereix a un dret-deure dels progenitors del menor, i és l’obligació d’estar amb ells, cuidar-los, protegir-los, alimentar-los, educar-los, procurar-los una formació integral, representar-los legalment i administrar els seus béns. Pel que hem d’establir els percentatges de participació, per part dels progenitors, de les despeses extraordinàries dels menors; això és: activitats extraescolars, despeses mèdiques no cobertes per la Seguretat Social, material escolar, etc.

El primer que s’analitza és qui tindrà l’autoritat i la convivència, la qual cosa es denomina guàrdia i custòdia.

Després del pla de criança, segueix la previsió d’aquells extrems que vinculen únicament als cònjuges, per exemple, l’establiment de pensions compensatòries si fos el cas, ja sigui de caràcter econòmic o per raó de treball.

La custòdia implica l’obligació dels nens de viure en la mateixa casa de la qual té la custòdia. Tradicionalment sempre per a un progenitor. Si bé la custòdia compartida s’ha convertit en un dels temes que més consultes genera en matèria de Dret de Família en el nostre despatx, tenint en compte la jurisprudència entorn d’aquesta manera d’exercir la guarda.

Aquest pot ser monoparental, individual o en exclusiva o compartida

És important saber que mancant acord quedarà per a un progenitor amb fills, per la qual cosa el més aconsellable, en cas de separació divorcio, és arribar a un acord amb l’altra part. Ja què fins i tot, encara que l’habitatge familiar sigui propietat exclusiva del progenitor no custodi, a falta d’acord, el seu ús s’assignarà als fills i al custodi.

La guarda i custòdia es refereix a la fixació d’amb qui conviurà de manera habitual. Si bé, el Jutge pot aconsellar la custòdia compartida des d’un moment habitual i res ho impedeix, no és l’habitual en els jutjats de família. Pot exercir-se per tots dos progenitors o bé per un només, que tindrà, això sí, existirà un dret de visites al nens sempre que això sigui aconsellable per al seu desenvolupament.

Els pares (tots dos) també poden ser privats o suspesos de l’exercici, així com restituïts si acrediten que ja no concorren les circumstàncies. En aquest sentit, noti’s que els nens tenen dret a ser sentits referent a les mesures acordades. De fet, sempre que siguin majors de 12 anys podran participar en el seu procés de determinació.

El supòsit de la custòdia compartida

Per a fixar una custòdia compartida cal atendre a com és el dia a dia dels fills en comú, així com el dels progenitors, ja que la finalitat d’establir un pla de criança per als menors, aquest que la seva vida es vegi el menys alterada possible. En aquest sentit es tindrà en compte en el conveni regulador:

  1. Règim de custòdia, comunicació i estada dels fills.
  2. Sistema de visites i comunicació dels néts amb els seus avis.
  3. Facilitat per a conciliar la vida personal i laboral: horari laboral, disponibilitat horària, reduccions de jornada, …
  4. La proximitat geogràfica de les residències i el centre educatiu.
Qui exercirà la potestat parental dels fills en comú?

La potestat parental es refereix a totes les decisions d’importància que impliquen els fills en comú: col·legi al qual es matricularan, assistència a reunions escolars, metges que els visitaran, etc. Independentment de qui exerceixi el règim de guarda i custòdia, aquest tipus de decisions, hauran de ser preses en comú.

Règim de visites: Període ordinari i període extraordinari

Després d’això, s’indicarà el règim de visites a favor de cada progenitor, tant en període ordinari (durant el curs, sense dies festius) com a extraordinari (vacances, festius i ponts, així com dies especialment assenyalats).

La quantia de la pensió d’aliments

A l’hora de calcular la pensió d’aliments cal tenir en compte els mitjans del *alimentante i les necessitats de l’alimentista. Així el nostre 147 del Codi Civil determina que ha de ser proporcional al tingut i fortuna. Sent fonamental el paper de l’advocat expert de divorcis en la determinació de la quantia més idònia tant en fixar les quanties inicials com per a sol·licitar les revisions de les mateixes necessàries en cas de canvi de les circumstàncies econòmiques.

La pensió d’aliments mínima

Una pregunta recurrent pels pares que acudeixen al nostre despatx, és com procedir en els casos en els quals no poden fer front a la manutenció dels menors en els casos en els quals tenen guanys patrimonials per sota del llindar de subsistència ja sigui en el moment inicial de fixació del Conveni Regulador o en un moment posterior.

És aquest sentit és millor sol·licitar quan es produeixi el fet econòmic la comunicació a la parella que el seu incompliment. A efectes judicials se sol fixar un mínim de 150 euros, al marge dels ingressos del *alimentante i sempre que els seus ingressos ho permetin estableix una quantitat superior entorn del 30%. Només en casos molt taxats es permet sol·licitar una suspensió temporal si es justifica una situació ruïnosa.

El Règim de Visites i Comunicació dels néts

Els avis tenen dret al fet que es proposi un règim de visites i comunicació, que de no establir-se el Jutge podrà aprovar-lo prèvia audiència dels avis. Casos que hem arribat des del nostre despatx d’advocats com a especialistes en Dret de Família. Si bé sempre d’un acord de mínims entre els cònjuges, de manera que si cap dels membres està d’acord i justifica el motiu, pot privar-se de la comunicació als néts pel comportament d’aquests, si bé el normal és facilitar la comunicació d’aquests. En tot cas, prevaldrà sempre el dret del menor sobre la decisió dels pares, sentits aquests.

Atribució de l’ús de l’habitatge familiar als fills menors

Erròniament es creu que l’habitatge és per a la dona. L’atribució de l’ús de l’habitatge familiar és per als fills menors d’edat i així es recull en article 96 del Codi Civil que determina que: «A falta d’acord dels cònjuges aprovat pel Jutge, l’ús de l’habitatge familiar i dels objectes d’ús ordinari en ella correspon als fills i al cònjuge en la companyia del qual quedin.”

De manera que una vegada els fills no conviuen en el domicili familiar el pare pot recuperar l’habitatge.

Si és més desconegut el cas que no havent-hi fills, podrà acordar-se que l’ús correspongui al cònjuge no titular de manera temporal, sempre que ateses les circumstàncies, ho fessin aconsellable i el seu interès fos el més necessitat de protecció. En la pràctica per a recuperar la mateixa, haurem d’iniciar un nou procés judicial on un jutge revisi la nova situació.

Què ocorre si algun incompleix els pactes?

Des de l’aprovació del Conveni Regulador els acords podran fer-se efectius per la via de constrenyiment. És a dir, es pot obligar al compliment juntament amb els respectius recàrrecs. Pel que es podrà iniciar un procés d’execució per a forçar el seu compliment.

A més en el cas d’incompliment de pensions d’aliments amb els fills pot tenir responsabilitats penals, així com la retirada temporal o definitiva en els casos més greus de la pàtria potestat.

Cerca un advocat que l’assessori legalment en el seu Conveni Regulador de divorci o separació?

És molt important que s’assessorin a través d’un advocat a fi de gestionar tots els punts del Conveni Regulador i prendre així les millors decisions. Un advocat expert en divorcis i Convenis Reguladors pot ajudar-lo a crear un acord que s’adapti a les seves necessitats personals, reduint així el risc de litigis costosos o fatals per a la seva vida personal.

En el Bufet d’Advocats Castells som especialistes en procediments de divorci.

Dediquem el nostre dia a dia a l’assessorament a famílies per a posteriorment redactar el conveni que més s’adapti a la seva situació. Sabem que no hi ha dues famílies iguals, per això, tampoc hi ha dos convenis iguals oferint un assessorament absolutament personalitzat i professional.

Cridi al nostre bufet d’advocats per a obtenir més informació sobre com podem ajudar-lo a elaborar el millor Conveni Regulador adaptat a la seva situació personal.

El nostre àrea de Dret de família és la una solució adequada per a qualsevol parella que busqui divorciar-se acompanyats d’advocats experimentats i capacitats per a ajudar les parelles a trobar solucions justes per al seu futur.

No Comments

Post A Comment