Legítima en l’Herència

la legitima

Legítima en l’Herència

Com a advocats especialistes en herències i successions a Vic i Girona, des del nostre despatx d’Advocats de família a VIC hem portat un alt nombre d’herències i successions, alguna que es gestionen ràpidament i altres que acaben en el jutjat davant la impossibilitat d’acord o qüestions sobrevingudes. A l’hora d’explicar les regles de repartiment d’una herència amb o sense testament els nostres advocats troben dificultat per a explicar les peculiaritats de la Legítima, motiu d’aquest article.

Què és la Legítima hereditària? El terç indisponible

La Legítima és un concepte hereditari que has de conèixer si estàs en situació de fer un testament o si et trobes en situació de rebre una herència. Com a advocats especialistes en herències i successions testamentàries t’explicarem de manera senzilla aquesta institució, així com els drets i obligacions que comporta.

El concepte de Legítima hereditària es recull de manera completa en l’Article 806 del Codi Civil:

“Legítima és la porció de béns que el testador no pot disposar per haver-la reservat la llei a determinats hereus, anomenats per això hereus forçosos.”

Hereus forçosos: Què significa?

La Legítima dona tot el sentit al concepte d’“Hereus forçosos”.

Es diuen hereus forçosos perquè hereten vulguin o no un 1/3 de l’herència del difunt (Amb algunes excepcions percentuals en el Dret foral que veurem més endavant). En aquest sentit és indistint si existeix o no testament en la manera d’assignar aquest 1/3 de l’herència que sempre pertany als hereus forçosos, sí bé des del nostre despatx d’advocats a VIC, veiem que a vegades hi ha punt de fricció per com es relaciona el terç de la legítima amb el terç de millora. Ja que aquests hereus forçosos poden millorar la seva situació amb els altres terços, però sempre els pertanyerà 1/3, la qual cosa genera disputes que acaben en la necessitat que un membre de la família contracti un advocat especialista en herències a Girona, per a presentar una demanda contra la resta de familiars, ja que no sempre el sistema de repartiment pot ser perfecte, especialment si és sistema de repartiment té limitacions objectives.

Per tant, en la nostra experiència com advocats de família a VIC, ens atrevim a definir la Legítima d’una herència com aquella porció mínima de l’herència que correspon per Llei als hereus forçosos i de la qual no poden ser privats.

 

El codi civil i la llegítima

El sistema legal espanyol i específicament el Codi Civil Espanyol entenen tradicionalment que una part dels béns de l’herència necessàriament ha de ser per a la família més directa i aquest aspecte no ha sofert canvis significatius des del segle XIX. És a dir, la Legítima és la part de l’herència sobre la qual el mort no pot disposar per imperatiu legal. Sabent que existeix una part sobre la qual no es pot disposar, ens faltaria saber que ocorre amb la resta de parts de l’herència i com es relacionen amb la Legítima i és en aquest punt on l’experiència d’un advocat especialista en successions i herències pot llançar llum sobre la millor forma de repartiment, juntament amb totes les gestions associades al repartiment d’una herència. En aquest sentit, pot trobar en el nostre despatx d’advocats a Girona un assessorament gratuït de dret de família per a les qüestions successòries tant si busques assessorament per a fer un testament, com a assessorament legal per a rebre una herència d’un causant que tingui la seva residència a Girona.

Repartiment d’una herència: Quantes parts hi ha?

Les herències segueixen la regla dels tres terços, de manera que 1/3 és la Legítima o la part obligatòria, un altre 1/3 permet la millora de l’anterior amb una certa llibertat respecte als hereus forçosos i finalment en l’últim 1/3 el testador té llibertat per a establir en el testament a qui correspon sigui o no família.

En la pràctica, hi ha singularitats per les quals val la pena consultar a un advocat expert en successions i donacions, la manera de repartiment dependrà de la situació familiar del mort, aspectes com tenir ascendents (Pares), descendents (Fills) o parella (Cònjuge) determinaran la forma de repartiment, en el sentit que si no existeix vincle familiar viu es va ampliant a nets (besnets), germans (o els seus fills) o oncles (Cosins o els seus fills) segons correspongui en fraccions. Des del nostre despatx d’advocats a Vic especialitzat en herències i successions amb unes senzilles preguntes sobre els béns i família podem llançar-li llum clara sobre el sistema de repartiment de l’herència, passos a donar i els aspectes fiscals més significatius.

Terç de millora i terç de llegítima en una herència

Tornant al primer paràgraf, el terç de millora i el terç de Legítima constitueixen la Legítima hereditària, que al seu torn pot ser:

  • Legítima hereditària Global o llarga: constituïda pels terços de millora i de Legítima.
    Legítima hereditària Estricta o tala: constituïda exclusivament pel terç de Legítima.

A primera vista pot semblar complex, però si recapitulem sobre que és cada terç serà més senzill entendre com funciona el sistema de repartiment.

Terç de Legítima en una herència

Com ja hem dit, és la tercera part de l’herència que està reservada per llei als hereus forçosos o legitimaris del testador.

Terç de millora en una herència

El testador pot disposar per a millorar a un o diversos dels seus fills o descendents. Tot i que no es pot considerar de lliure disposició, la veritat que està destinada a afavorir als fills o descendents i mai a favor de tercers, no obstant això el testador té dret a decidir si deixa a algun dels hereus forçosos en favor d’un altre. Donada dona font de disputes que genera deixar fora de la millora a un hereu, el millor és que realitzi el testament assessorat per un advocat expert en successions testamentàries com el nostre despatx a Girona, qui rebem consultes en el despatx o a distància per a qualsevol successió testamentària a la província de Girona.

Terç de lliure disposició en una herència

Aquesta part es distribueix entre hereus legals i els hereus forçosos mancant pacte (Fills i parella) o bé pot donar-se a tercers en cas que s’hagi elaborat una disposició testamentària en aquest sentit.

Dit l’anterior, i sobre les circumstàncies de cada família convé tenir clar com es configuren els hereus forçosos en les diferents situacions familiars.

Hereus forçosos o legitimaris: Qui són?

Els hereus forçosos depenen de les circumstàncies familiars. En un entorn ideal amb fills, casats i pares vius; la Legítima seria per als fills.

En canvi, en situacions diferents són hereus forçosos o legitimaris els fills i descendents (nets, besnets,…) respecte dels seus pares i ascendents. Mancant els anteriors, els pares i ascendents respecte dels seus fills i descendents. I finalment mancant tots els anteriors, el vidu o vídua. Si es dona l’escenari en el qual el testador no té fills ni descendents, seran hereus forçosos els seus pares, mancant aquests, els seus avis, després els besavis…

Ara bé, s’ha de tenir en compte que en cas de vidu o vídua, la seva Legítima encara que no li correspongui de manera directa ho és en usdefruit. (Dret d’ús) mentre viva.

Tot això en relació amb la Legítima o 1/3. D’una altra els dos altres terços operaran de manera diferent i s’han de tenir en compte.

Interrelació del 1/3 de la Legítima amb el 1/3 de millora

Com hem comentat la Legítima es reparteix a parts iguals per imperatiu legal, però en el 1/3 de millora el testador disposa discrecionalment per a triar de quina forma es reparteix, recomanant en aquest punt que un advocat expert en herències com el nostre a Girona, redacti correctament aquestes disposicions testamentàries. Mancant testament millora a tots per igual. No obstant això dins d’un testament pot millorar o augmentar a un sí i a uns altres no.

La Legítima dels descendents

Mancant testament està compost per dues terceres parts de l’herència (terç de Legítima i terç de millora), podent el testador atorgar el terç de millora a un o diversos fills.

A més, existeix una excepció en el cas de situació de discapacitat d’un dels fills on el testador podrà disposar al seu favor de la Legítima estricta dels altres legitimaris sense discapacitat creant-se un fideïcomís a favor dels que haguessin vist afectada la seva Legítima estricta que no podrà aquell disposar de tals béns ni a títol gratuït ni per acte mortis causa. Per a anul·lar aquesta situació, és necessari que qui ho impugni acrediti que no existeixes discapacitat que ho justifiqui. Punt en el qual un advocat especialista en dret de família pot llançar llum.

Legítima dels ascendents

En el cas de no haver-hi fills, als ascendents correspondrà la meitat del cabal hereditari o un terç si concorren amb el cònjuge vidu.

El % de la legítima varia segons la comunitat autònoma

La nostra Constitució Espanyola reconeix particularitats en el dret a les Regions Històriques espanyoles que tenen especial importància en l’àmbit civil. Igualment, una recent reforma a nivell europeu obliga al fet que en matèria hereditària s’apliqui el dret del domicili en el qual estava empadronat el difunt. Pel que independentment de l’origen o nacionalitat (Ciutadà Comunitari o de tercer país) s’aplica el dret local.

Això és important puix que si el causant o mort té el seu domicili per exemple a Aragó la Legítima no és un 1/3 sinó ½. En el cas de Galícia i Catalunya no és 1/3 sinó ¼ i finalment a les Illes Balears si bé segueix la regla de 1/3, en el cas de més de quatre hereus forçosos la proporció de la Legítima passa a ser de la meitat (1/2).

El nostre coneixement com a advocats del dret civil català és ampli i profund en estar el nostre despatx d’advocats a Girona i presentar la majoria de successions testamentàries en relació amb el dret català, així com la proximitat a altres partits judicials en els quals hem tingut relació en el passat com a despatx legal.

Es pot renunciar a la Legítima en una herència?

Si, l’hereu forçós o per imperatiu legal pot renunciar a l’herència.

Raons per renunciar a una herència

Existeixen dues raons per a renunciar a una herència, la primera és que existeixin més deutes que benefici patrimonial, la qual cosa donaria lloc a renunciar a tot, o bé acceptar la mateixa a benefici d’inventari, és a dir nomenar un administrador perquè liquidi tots els deutes abans de repartir i si existís sobrant acceptar només aquesta part. La segona raó per a renunciar a la mateixa és sentimental, i es resumeix en el dret a no voler rebre res d’aquesta persona.

Existiria una tercera opció, que és renunciar a tot en benefici de la resta d’hereus. En aquest cas recomanem encaridament consultar a un advocat especialista en herències, perquè l’agència tributària entén que a efectes tributaris en una donació encoberta i per tant objecte de càrrega tributària o pagament d’impostos.

Donades les greus sancions fiscals si l’Agència Tributària estima que has renunciat a la legítima en favor de la resta, li recomanem que abans de fer tal acte s’assessori amb un advocat expert en Dret de Família i successions testamentàries. Les nostres oficines a Vic estan disponibles per a vostè tots els dies laborals de l’any per a una consulta legal sense compromís.

Terminis per a renunciar a la Legítima

Triïs l’opció que triïs o pel motiu que sigui, les accions legals per a exercir els drets prescriuen en cinc anys des de la data de mort del causant o des de la delació de l’herència o crida a heretar, si aquesta es produeix més tard. (Excepcionalment, per a menors de catorze anys, el termini finalitza quan compleixin dinou anys)

*La delació de l’herència fa referència a la crida concreta de les persones amb drets successoris, perquè puguin acceptar-la o rebutjar-la. Delació és la crida feta a una o diverses persones per a adquirir una herència determinada i no s’ha de confondre amb la Vocació. La vocació és la crida que es produeix amb la mort del causant a totes les persones que tenen alguna possibilitat d’arribar a ser hereus.

Es pot desheretar un hereu?

Desheretar és possible, però res té a veure amb el sistema estatunidenc que veiem en pel·lícules americanes. Com a advocat expert en testaments, amb anys d’experiència a Vic i altres partits judicials pròxims, és una pregunta recurrent quan sali el tema dels testaments. El testador com a norma general no pot privar de la Legítima als hereus forçosos excepte situacions excepcionals que venen recollides en el Codi civil. En concret l’article 848 del Codi Civil disposa “el desheretament solament podrà tenir lloc per alguna de les causes que expressament assenyala la llei”.

Causes per desheretar un hereu

Les causes per a desheretar venen en diversos articles depenent de la situació o posició familiar, així:

¿Com desheretar als fills?

  • Haver negat, sense motiu legítim, els aliments al pare o ascendent que deshereta.
  • Haver-li maltractat d’obra o injuriat greument de paraula.

¿Com desheretar als pares o ascendents?

  • Els pares que abandonessin, prostituïssin o corrompessin als seus fills.
  • El que fos condemnat en judici per haver atemptat contra la vida del testador, del seu cònjuge, descendents o ascendents.
  • El que hagués acusat el testador de delicte al qual la llei assenyali pena no inferior a la de presidi o presó major, quan l’acusació sigui declarada calumniosa.
  • El que, amb amenaça, frau o violència, obligués el testador a fer testament o a canviar-lo.
  • El que per iguals mitjans impedís a un altre fer testament, o revocar el que tingués fet, o suplantés, ocultés o alterés un altre posterior.

Per desheretar als fills, pares o ascendents, a més s’ha de tenir en compte

  • Haver perdut la pàtria potestat per les causes expressades en l’article 170 del CC.
  • Haver negat els aliments als seus fills o descendents sense motiu legítim.
  • Haver atemptat un dels pares contra la vida de l’altre, si no hi hagués hagut entre ells reconciliació.

¿Com desheretar a la parella o cònjuge?

  • El que fos condemnat en judici per haver atemptat contra la vida del testador, del seu cònjuge, descendents o ascendents.
  • El que hagués acusat el testador de delicte al qual la llei assenyali pena no inferior a la de presidi o presó major, quan l’acusació sigui declarada calumniosa.
  • El que, amb amenaça, frau o violència, obligués el testador a fer testament o a canviar-lo.
  • El que per iguals mitjans impedís a un altre fer testament, o revocar el que tingués fet, o suplantés, ocultés o alterés un altre posterior.

Per a desheretar a la parella o cònjuge, a més s’ha de tenir en compte

  • Haver incomplert greu o reiteradament els deures conjugals.
  • Les que donen lloc a la pèrdua de la pàtria potestat
  • Haver negat aliments als fills o a l’altre cònjuge.
  • Haver atemptat contra la vida del cònjuge testador, si no hagués mitjançat reconciliació.

Conclusions sobre la llegítima a l’herència

En tots aquests casos, que, d’altra banda, són greus alhora que minoritaris faran que es permeti desheretar. Si l’hereu no està conforme, necessàriament haurà d’acudir a la via judicial, representat per un advocat expert en herències i successions, i si de manera tàcita no fa res perd el seu dret. D’una altra, si posteriorment hi ha un canvi de situació, el que pot fer el testador és fer donacions en vida, atès que les donacions tenen regles i causes de revocació diferents de les herències.

Pot fer-nos arribar qualsevol consulta als nostres experts advocats en herències i successions testamentàries per correu electrònic o cridar a secretaria per a sol·licitar una cita en la qual vegada el seu cas. El nostre despatx d’advocats de família es troba a VIC per a qualsevol aclariment.

També pot usar els comentaris i els nostres advocats de família li orientaran per a petits dubtes.

No Comments

Post A Comment