L’impost de successions a Catalunya per a l’any 2025 manté una configuració més tributària que la de la resta de l’Estat, amb importants bonificacions que constitueixen una de les eines clau perquè les transmissions entre familiars directes. Comprendre el seu funcionament resulta essencial per a una adequada planificació fiscal hereditària.
L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) gestiona aquest impost aplicant un sistema autonòmic que estableix reduccions i bonificacions substancialment més beneficioses que les previstes en la normativa estatal. Aquestes avantatges fiscals busquen facilitar la càrrega tributària en les transmissions mortis causa dins de l’àmbit familiar.
Grups de parentiu i bonificacions aplicables
El sistema tributari català classifica els hereus en quatre grups de parentiu que determinen les reduccions i bonificacions aplicables. El Grup I inclou els descendents menors de 21 anys; el Grup II comprèn els descendents majors de 21 anys, els cònjuges, els ascendents i els col·laterals per consanguinitat fins al segon grau; el Grup III inclou els germans i altres col·laterals; i el Grup IV la resta d’hereus.
Per al Grup I (descendents menors de 21 anys), s’estableix una reducció mínima de 100.000 euros per descendent, incrementada en funció de l’edat, sense límit màxim.
El Grup II (cònjuge, fills majors de 21 anys, pares) gaudeix de bonificacions escalonades segons la base imposable: 99% fins a 100.000 euros, 99% entre 100.000 i 200.000 euros, 95% entre 200.000 i 300.000 euros, 90% entre 300.000 i 500.000 euros, 80% entre 500.000 i 700.000 euros, 70% entre 700.000 i 1.000.000 euros, i 60% per a imports superiors al milió d’euros.
Els Grups III i IV no tenen dret a bonificacions autonòmiques, aplicant-se íntegrament les reduccions estatals fins a 7.993,46 euros per al Grup III i cap reducció per al Grup IV.
Càlcul de la base imposable i liquidable
La base imposable de l’impost es calcula a partir del valor real dels béns i drets heretats, després de deduir els deutes, les càrregues i les despeses deduïbles del causant, incloses les despeses de l’última malaltia i enterrament.
Per determinar la base liquidable, s’apliquen les reduccions corresponents per parentiu, discapacitat, assegurances de vida i altres conceptes específics previstos a la normativa catalana. Aquestes reduccions poden reduir significativament la base sobre la qual s’aplica el tipus impositiu.
El valor de la base liquidable es grava mitjançant una tarifa progressiva que s’incrementa segons la quantia heretada. El tipus de gravamen augmenta en funció de l’import heretat i del grau de parentiu, aplicant-se coeficients multiplicadors segons la normativa vigent.
La vivenda habitual: reducció especial
La transmissió de la vivenda habitual del causant gaudeix d’una reducció del 95% del seu valor, amb un límit màxim de 500.000 euros per hereu. Per aplicar aquesta reducció, el beneficiari ha de ser cònjuge, descendent o ascendent i haver conviscut amb el causant durant els dos anys anteriors a la defunció.
L’hereu ha de mantenir la vivenda en el seu patrimoni durant un període mínim de cinc anys, excepte defunció del beneficiari o circumstàncies excepcionals degudament justificades.
La interpretació del concepte de vivenda habitual pot variar segons el cas, sent necessari analitzar les circumstàncies de cada successió per garantir l’aplicació correcta del benefici fiscal.
Empreses familiars i explotacions econòmiques
Les participacions en empreses familiars poden beneficiar-se d’una reducció del 95% del seu valor sempre que es compleixin determinats requisits. L’empresa ha de desenvolupar una activitat econòmica real i el causant ha d’haver exercit funcions de direcció i percebut una remuneració significativa.
El causant i algun familiar han de controlar la majoria del capital social i l’hereu ha de mantenir la participació durant un període mínim de cinc anys després de la defunció.
Aquestes reduccions resulten fonamentals per garantir la continuïtat de negocis familiars i evitar la seva descapitalització per l’impacte fiscal de la successió.
Procediment i terminis de presentació
El termini general de presentació de l’impost de successions és de sis mesos a comptar des de la data de defunció, prorrogable per altres sis mesos si se sol·licita dins dels primers cinc mesos.
La presentació s’ha de realitzar mitjançant els models oficials de l’Agència Tributària de Catalunya, aportant el certificat de defunció, el certificat del Registre d’Actes d’Última Voluntat, el testament o declaració d’hereus, i la documentació acreditativa dels béns i drets.
El pagament de l’impost pot fraccionar-se o ajornar-se en determinats supòsits, especialment quan concorren dificultats de liquiditat, amb garanties, segons la normativa aplicable.
Planificació fiscal i optimització tributària
La planificació fiscal anticipada permet optimitzar significativament la càrrega tributària de les herències. Les donacions en vida, els pactes successoris i la correcta estructuració del patrimoni familiar són eines clau per reduir l’impacte fiscal.
Els pactes successoris, figura característica del dret civil català, permeten anticipar la transmissió patrimonial amb avantatges fiscals. El desheretament preventiu possibilita aplicar les bonificacions previstes i evitar conflictes futurs.
La coordinació dels assessors patrimonials resulta essencial per garantir que totes les actuacions compleixin la normativa vigent i s’optimitzin les càrregues fiscals futures.
Diferències amb altres comunitats autònomes
Catalunya manté un règim fiscal competitiu en l’impost de successions comparat amb altres comunitats autònomes. Mentre Madrid, Andalusia o Galícia han establert bonificacions del 99% per a tots els hereus directes sense límit de base imposable, Catalunya estableix un sistema escalonat que grava més les grans herències.
No obstant això, per a herències de petit i mitjà valor, el sistema català resulta molt favorable, amb una tributació efectiva reduïda. Les grans herències sí que suporten una càrrega fiscal superior, especialment per imports superiors als 3 milions d’euros.
Novetats i tendències per al 2025
Per al 2025, la Generalitat manté les estructures actuals de bonificacions amb ajustos puntuals en determinats col·lectius, especialment per reforçar la fiscalitat en transmissions patrimonials amb major activitat.
L’Administració tributària continua intensificant els controls sobre valoracions de béns i aplicació correcta de beneficis fiscals, incrementant l’exigència documental i la justificació econòmica de les operacions.
Conclusió
L’impost de successions a Catalunya requereix una anàlisi detallada de cada situació particular per optimitzar la càrrega fiscal. La combinació de reduccions i bonificacions permet minimitzar significativament l’impacte de les transmissions hereditàries, però exigeix complir estrictament els requisits legals i formals establerts.
L’assessorament professional especialitzat resulta fonamental per aprofitar totes les avantatges fiscals disponibles i evitar contingències futures.
El present article és merament divulgatiu i no suposa assessorament ni compromís d’actualització.
Per a més informació, contacteu amb info@bufetcastells.com