Acceptació i adjudicació de l’herència Vic

Així com la llei precisa qui està capacitat per acceptar l’herència, també assenyala quin tipus de persones no poden participar de la successió. Aquesta condició es coneix com la indignitat successòria.

La indignitat successòria és una causal per excloure un subjecte d’una herència determinada. Per adquirir aquesta condició negativa, la persona va haver d’haver realitzat conductes que van perjudicar el propietari de l’herència. Així, la normativa puntualitza que algunes persones impedides d’acceptar l’herència per indignitat successòria són:

• Els sentenciats per matar o intentar matar el causant. També queden fora del procés successori qui assassina o intenta assassinar el cònjuge del causant, el seu convivent estable, descendents o ascendents.
  Els sentenciats per cometre determinats delictes contra el causant. La llei explica que aquests delictes són els que afecten la integritat física i psicològica del causant de forma greu, com ara la tortura o l’ultratge sexual. Tampoc no poden acceptar l’herència els qui van cometre aquests delictes contra el cònjuge del causant, el convivent estable, els descendents o els ascendents.
• Els qui destrueixen, amaguen o alteren el testament del causant. Així mateix, s’hi inclouen les terceres persones que s’aprofiten d’aquesta situació per obtenir algun avantatge de l’herència.

A més, són indignes de succeir els sentenciats per calumniar el causant i els pares que han perdut la pàtria potestat del fill amo de l’herència, entre altres supòsits indicats a l’article 412-3 del llibre quart del Codi Civil de Catalunya (Llei 10/ 2008 de 10 de juliol).

Igual que en altres àmbits del dret, a la branca de successions se solen confondre les institucions jurídiques. Un dels casos més ressaltants és quan es fan servir com a sinònims la partició i l’adjudicació de l’herència. Totes dues constitueixen parts essencials del procés hereditari, però ocorren en moments diferents.

Partició

S’anomena partició el conjunt d’actes jurídics que permeten establir de manera concreta la proporció de l’herència que correspon a cada persona. És a dir, calen quins són els béns mobles i immobles que, segons el testament i la llei, se’ls ha d’atorgar als hereus.

Moltes vegades, el repartiment de l’herència entre els cohereus el fa el causant al testament per evitar futurs conflictes entre ells. Així mateix, al testament es pot designar un comptador partidor perquè efectuï aquesta tasca de forma justa i legal.

Això no obstant, també pot passar que el causant mori sense deixar un testament o que el testament no sigui específic sobre el repartiment dels béns. En aquests casos, s’apliquen els passos assenyalats al capítol I del llibre quart del Codi Civil de Catalunya.

Adjudicació

Després de l’acceptació de l’herència i de la partició de la massa hereditària, es procedeix a l’adjudicació.

Aquesta fase consisteix a lliurar la part dels béns que correspon a cada hereu. En principi, això significa que els hereus es converteixen en els nous propietaris dels béns i poden exercir tots els seus drets de propietat sense més limitacions.

Tot i això, en convertir-se en els propietaris dels béns, també adquireixen els deures i responsabilitats que aquests comporten. Per exemple, les reparacions urgents d’un habitatge o el pagament d’un deute pendent.

Dins el dret de successions, hi ha la possibilitat de no acceptar una herència. En efecte, es coneix com a repudiació de l’herència la manifestació expressa i clara que fa un hereu per rebutjar la part de la massa hereditària que li correspon per successió. La normativa puntualitza que la repudiació és irrevocable i absoluta. És a dir, s’accepta l’herència completa o es renuncia a tot el contingut.

La doctrina considera que hi ha diverses raons per no acceptar l’herència. Algunes de les més rellevants són:

• Deutes heretats. Quan una persona accepta pura i simple l’herència, també es fa càrrec dels deutes del causant. Fins i tot hi ha ocasions en què els deutes són més grans que el patrimoni a rebre. Per evitar aquesta responsabilitat, moltes persones s’estimen més repudiar l’herència.
• Elevada fiscalitat de les herències. En algunes comunitats autònomes, el pagament de l’impost de successions sol ser molt elevat. Això és una gran desmotivació per als qui els correspon rebre força patrimoni, ja que com més s’hereta, més es paga. No es tracta d’un tema menor si es considera que Espanya té una taxa de 81,6%, l’impost més gran a les herències del món.
• Motius personals. Hi ha ocasions que els individus no accepten l’herència per motius personals. En general són criteris propis de la moral de cada persona. Un exemple d’aquesta situació són els que repudien una herència perquè no volen rebre el patrimoni d’algú que els va causar alguna greu ofensa.

Sens dubte, els procediments hereditaris involucren responsabilitats que no totes les persones estan disposades a assumir-les. Per això, abans d’acceptar o rebutjar una herència, és indispensable comptar amb un especialista en dret de successions que ofereix l’assessoria jurídica necessària.