El procediment d’incapacitació judicial a Catalunya ha experimentat una transformació radical amb la Llei 8/2021 de reforma de la legislació civil en matèria de discapacitat. El sistema actual prioritza les mesures de suport voluntàries i proporcionades, abandonant el model d’incapacitació total en favor d’un sistema més respectuós amb l’autonomia personal.
L’inici d’any marca sovint el moment de prendre decisions sobre la protecció legal de familiars amb discapacitat o deteriorament cognitiu. Entendre el nou paradigma de suports i els procediments disponibles resulta essencial per garantir una protecció adequada respectant al màxim l’autonomia de la persona.
Del model d’incapacitació al sistema de suports
La reforma legal ha eliminat la incapacitació i la tutela per a persones majors d’edat, substituint-les per un sistema de mesures de suport adaptades a les necessitats concretes de cada persona. Aquest canvi respon a la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
El nou sistema es basa en el respecte a la voluntat i preferències de la persona, la proporcionalitat de les mesures, i la revisió periòdica dels suports. Les mesures poden ser voluntàries (poders preventius, autocuratela) o judicials (curatela, defensor judicial).
Les persones amb mesures antigues d’incapacitació o tutela han vist transformades automàticament aquestes figures en curateles, però poden sol·licitar la revisió per adaptar-les al nou sistema. Aquest procés de revisió és gratuït i prioritari als jutjats.
Mesures voluntàries de suport
Els poders preventius permeten a qualsevol persona designar qui prendrà decisions en el seu nom si perd la capacitat. Aquests poders s’atorguen davant notari i poden abastar qüestions
personals i patrimonials, establint instruccions precises sobre com exercir el suport.
L’autocuratela permet designar anticipadament qui serà el curador si en el futur es necessiten mesures judicials de suport. El jutge respectarà aquesta designació excepte en circumstàncies excepcionals que aconsellin el contrari.
L’assistent personal és una figura de suport no representativa que ajuda la persona en l’exercici de la seva capacitat jurídica. Pot formalitzar-se mitjançant contracte i no requereix intervenció judicial, oferint màxima flexibilitat.
La curatela: principal mesura judicial de suport
La curatela és la mesura judicial de suport per a persones que necessiten assistència continuada. A diferència de l’antiga tutela, el curador no substitueix la persona sinó que la complementa o assisteix en determinats actes segons estableixi la sentència.
El contingut de la curatela es determina judicialment de forma individualitzada. Pot ser assistencial (el curador acompanya i assessora) o representativa (el curador actua en nom de la persona) segons les necessitats concretes de cada àmbit vital.
Les funcions del curador poden abastar des de l’assistència en actes patrimonials complexos fins al suport en decisions de salut o residència. La sentència especifica quins actes requereixen intervenció del curador i en quina modalitat.
Procediment judicial per establir mesures de suport
El procediment s’inicia mitjançant demanda que poden presentar la pròpia persona interessada, el cònjuge o parella estable, descendents, ascendents, germans, o el Ministeri Fiscal. La legitimació s’ha ampliat respecte al sistema anterior.
La demanda ha d’acompanyar-se de documents essencials: informes mèdics o psicològics recents, certificat de discapacitat si existeix, inventari de béns, proposta de mesures de suport, i identificació del curador proposat.
El procediment preferent garantitza tramitació àgil, amb terminis reduïts. El jutge ha d’escoltar personalment la persona afectada en entorn adequat i accessible, respectant les seves formes de comunicació. Aquesta entrevista és preceptiva i indelegable.
Avaluació de necessitats i proporcionalitat
L’equip tècnic judicial elabora un informe pericial sobre les necessitats de suport. Aquest informe valora les capacitats preservades, els suports necessaris per àmbits, i la idoneïtat de les mesures proposades. És una prova fonamental però no vinculant.
El principi de proporcionalitat exigeix que les mesures siguin les mínimes necessàries. Si la persona pot prendre decisions quotidianes però necessita ajuda per a gestions complexes, la curatela es limitarà a aquests àmbits específics.
La preservació de l’autonomia implica respectar al màxim les decisions de la persona en qüestions personalíssimes: vot, testament, matrimoni, decisions mèdiques bàsiques. Aquestes capacitats només es limiten excepcionalment amb justificació reforçada.
Designació i obligacions del curador
La designació del curador segueix un ordre de preferència legal: la persona designada preventivament, el cònjuge o parella convivint, descendents, ascendents, germans, o persona que vingui exercint funcions de suport. El jutge pot alterar aquest ordre en benefici de la persona.
Les obligacions del curador inclouen respectar la voluntat i preferències de la persona, fomentar la seva autonomia, informar regularment al jutjat, portar comptabilitat de la gestió patrimonial, i sol·licitar autorització judicial per a actes de especial transcendència.
El curador té dret a retribució si el patrimoni de la persona ho permet. La quantia la fixa el jutge considerant la dedicació requerida i la complexitat de les funcions. Oscil·la habitualment entre el 4% i el 20% de les rendes líquides.
Control judicial i rendició de comptes
El control judicial és permanent durant l’exercici de la curatela. El curador ha de presentar informe anual sobre la situació personal i patrimonial de la persona, justificant les decisions preses i els suports prestats.
La rendició de comptes patrimonial és especialment rigorosa. Cal documentar tots els ingressos i despeses, justificar la destinació dels fons, i mantenir separats els patrimonis. L’incompliment pot comportar la remoció del curador.
Les autoritzacions judicials són necessàries per a actes de disposició sobre immobles, acceptació o renúncia d’herències, préstecs o avals, plets, o internaments no voluntaris. El procediment d’autorització és àgil però garanteix el control judicial.
Mesures cautelars i urgents
En situacions d’urgència, poden adoptar-se mesures cautelars immediates per protegir la persona o el seu patrimoni. Aquestes mesures són provisionals fins a la resolució definitiva però tenen efecte immediat.
El defensor judicial s’anomena per a situacions puntuals de conflicte d’interessos o necessitat urgent. És una mesura temporal i limitada a actes concrets, evitant procediments més complexos quan no són necessaris.
L’administració provisional de béns permet gestionar el patrimoni mentre es tramita el procediment principal. S’aplica quan existeix risc de perjudici patrimonial per mala gestió o abandonament.
Revisió i modificació de mesures
Les mesures de suport són revisables en qualsevol moment a instància de la persona, el curador, el Ministeri Fiscal o qualsevol legitimat. La revisió és obligatòria cada tres anys màxim per verificar l’adequació de les mesures.
La recuperació de capacitats o el deteriorament de la situació justifiquen la modificació. El procediment de revisió és preferent i gratuït, fomentant l’adaptació constant a les necessitats reals.
La substitució del curador pot sol·licitar-se per incompliment de funcions, conflicte d’interessos, o pèrdua de confiança. El nou curador assumeix les funcions prèvia acceptació i rendició de comptes del sortint.
Alternatives a les mesures judicials
La guarda de fet és una realitat social reconeguda legalment. Qui vingui exercint funcions de suport sense nomenament formal pot continuar fent-ho, només requerint autorització judicial per a actes de especial transcendència.
Els suports informals familiars o socials són preferibles a les mesures judicials quan són suficients. La xarxa familiar, serveis socials i entitats del tercer sector poden proporcionar suports adequats sense judicialitzar.
La mediació familiar en situacions de discapacitat permet acordar suports consensuats evitant conflictes judicials. És especialment útil quan hi ha discrepàncies familiars sobre les mesures necessàries.
Costos i assistència jurídica
Els honoraris d’advocat per al procediment de mesures de suport oscil·len entre 2.000 i 5.000 euros segons complexitat. El procurador afegeix entre 500 i 1.500 euros. Les persones amb discapacitat tenen dret preferent a justícia gratuïta.
Les despeses pericials (informes mèdics, valoracions patrimonials) poden sumar 1.000-3.000 euros. Si es concedeix justícia gratuïta, aquestes despeses les assumeix l’administració.
El procediment de revisió de mesures antigues és gratuït per llei. Les entitats tutelars sense ànim de lucre ofereixen assessorament gratuït o a cost reduït per a famílies amb recursos limitats.
Conclusions
El nou sistema de suports a Catalunya representa un canvi de paradigma que prioritza l’autonomia i dignitat de les persones amb discapacitat. La flexibilitat del sistema permet adaptar les mesures a cada situació particular, evitant restriccions innecessàries.
L’assessorament legal especialitzat resulta fonamental per navegar aquest nou marc legal, especialment en la transició des de mesures antigues. La col·laboració entre professionals jurídics, sanitaris i socials garanteix una protecció integral respectuosa amb els drets de la persona.