La llegítima és una de les institucions més característiques del dret successori català. A diferència del que moltes famílies creuen, el testador a Catalunya té una llibertat considerable per distribuir el seu patrimoni, però amb un límit legal que no pot ignorar: la part que la llei reserva a determinats familiars propers, que són els legitimaris. Conèixer aquesta institució és imprescindible abans de redactar un testament o de reclamar una herència.
Els especialistes de Bufet Castells, amb àmplia trajectòria en dret successori català, analitzen en aquesta guia tot el que necessites saber sobre la llegítima el 2026: qui té dret, quant correspon i com es calcula conforme al Codi Civil de Catalunya.
Què és la llegítima a Catalunya?
Segons l’article 451-1 del Codi Civil de Catalunya (CCC), la llegítima confereix a determinades persones el dret a obtenir en la successió del causant un valor patrimonial que aquest pot atribuir-los de qualsevol manera: com a hereu, legatari, beneficiari d’una donació o mitjançant qualsevol altra atribució. L’essencial és que el valor total que rep el legitimari assoleixi la quantia legalment establerta.
Aquesta configuració com a dret de crèdit —i no com a quota en els béns concrets de l’herència— és la gran particularitat del dret català. A diferència del Codi Civil comú espanyol, a Catalunya el legitimari no té dret a rebre béns específics de l’herència, sinó únicament a percebre un valor econòmic equivalent a la seva llegítima. L’hereu pot pagar-la en diners, encara que no n’hi hagi a l’herència (art. 451-11 CCC).
La llegítima neix en el moment de la mort del causant (art. 451-2 CCC). Abans d’aquest moment no pot embargar-se, cedir-se ni reclamar-se.
Qui són els legitimaris a Catalunya?
El Codi Civil de Catalunya estableix dues categories de legitimaris, amb un ordre de preferència clar:
1. Els descendents (art. 451-3 CCC)
Són els legitimaris preferents. Els fills i, per dret de representació, els seus descendents (néts, besnéts) són sempre legitimaris amb independència que hi hagi testament o no, i amb independència del nombre de fills que tingui el causant. Si un fill ha mort abans que el causant o ha estat desheretat, la seva part correspon als seus propis descendents per dret de representació.
Important: el cònjuge supervivent no és legitimari a Catalunya. Els seus drets s’articulen a través de l’usufructe vidual o la quarta vidual, institucions diferents de la llegítima que ja vam analitzar en el nostre article sobre l’usufructe vidual a Catalunya.
2. Els progenitors (art. 451-4 CCC)
Els pares del causant són legitimaris únicament en defecte de descendents. Si el causant no té fills ni altres descendents, els seus progenitors tenen dret a la llegítima per meitats. Si només sobreviu un dels progenitors, li correspon la totalitat. Els progenitors perden aquest dret si han estat desheredats o declarats indignes.
Quant és la llegítima a Catalunya? La quarta part
La quantia de la llegítima a Catalunya és la quarta part de la quantitat base calculada segons les regles de l’article 451-5 CCC. Aquesta quantia global es divideix entre tots els legitimaris, corresponent a cadascun la seva llegítima individual proporcional.
Aquesta proporció —una quarta part— és notablement inferior a la del Codi Civil comú espanyol, que reserva dos terços de l’herència a favor dels fills (un terç de llegítima estricta i un altre de millora). El dret català atorga al testador molt més marge de llibertat.
Com es calcula la llegítima: l’article 451-5 CCC
El càlcul de la llegítima segueix les regles de l’article 451-5 CCC i part d’una base de càlcul específica que no equival simplement al patrimoni visible del causant:
Pas 1 — Valor de l’actiu hereditari: Es pren el valor de tots els béns de l’herència en el moment de la mort, deduïts els deutes i les despeses de darrera malaltia i enterrament.
Pas 2 — S’afegeixen les donacions dels darrers 10 anys: Al valor líquid anterior s’afegeix el valor dels béns donats o alienats a títol gratuït pel causant en els deu anys anteriors a la seva mort (amb excepció de les donacions imputables a la llegítima, que es computen sempre amb independència de la data).
Pas 3 — Es dedueix l’usufructe vidual: Si el cònjuge supervivent té dret a l’usufructe universal de l’herència, es dedueix el seu valor de la base de càlcul.
Pas 4 — Quarta part: La llegítima global equival al 25% d’aquesta quantitat base. La llegítima individual de cada legitimari s’obté dividint aquesta quarta part entre el nombre de legitimaris.
La regla dels 10 anys per sumar donacions és especialment rellevant: pretén evitar que el causant buidi el seu patrimoni en vida mitjançant liberalitats que perjudiquin els legitimaris. Si vols planificar la teva successió tenint en compte aquest aspecte, consulta el nostre article sobre la revocació de donacions familiars a Catalunya.
La llegítima individual: quant li correspon a cadascun
L’article 451-6 CCC estableix que la llegítima individual de cada legitimari és la quota que li correspon dins de la llegítima global. En termes pràctics:
- Si hi ha un sol fill: li correspon la quarta part del cabal hereditari base.
- Si hi ha dos fills: a cadascun li correspon la vuitena part (1/4 dividit entre 2).
- Si hi ha tres fills: a cadascun li correspon la dotzena part (1/4 dividit entre 3).
El cònjuge supervivent no redueix la llegítima dels descendents, ja que no és legitimari sinó titular de drets diferents (usufructe vidual o quarta vidual).
Formes de pagament i atribució de la llegítima
El testador pot satisfer la llegítima de moltes maneres (art. 451-7 CCC): instituint el legitimari hereu, deixant-li un llegat, atribuint-li una donació realitzada en vida o de qualsevol altra forma que li garanteixi percebre el valor corresponent.
Si no es satisfà voluntàriament, el legitimari pot reclamar-la a l’hereu. La llegítima genera interessos legals des de la mort del causant (art. 451-14 CCC), la qual cosa pot suposar quanties significatives si la reclamació es demora. L’hereu respon personalment del pagament (art. 451-15.1 CCC) i els béns immobles poden quedar afectats per una anotació preventiva de la reclamació al Registre de la Propietat.
Diferències amb el Codi Civil comú
Les diferències entre el sistema català i el règim comú són substancials:
- Quantia: A Catalunya, la llegítima és 1/4 del cabal. En el dret comú, els fills tenen dret a 2/3 (llegítima estricta + millora).
- Naturalesa: A Catalunya és un dret de crèdit (diners). En el dret comú, és una quota en els béns.
- Pagament en diners: A Catalunya, l’hereu pot pagar sempre en diners encara que no n’hi hagi a l’herència. En el dret comú, en principi els hereus no poden obligar els legitimaris a rebre diners en lloc de béns.
- Cònjuge: A Catalunya no és legitimari. En el dret comú, té dret a l’usufructe d’una part de l’herència.
Preguntes freqüents sobre la llegítima a Catalunya
Pot el testador reduir la llegítima dels seus fills?
No. La llegítima és intangible: el testador no pot reduir-la, gravar-la amb condicions ni limitar-la de cap manera. Només pot privar el legitimari de la llegítima mitjançant desheretat just, i únicament per les causes taxativament previstes en l’article 451-17 CCC.
Es pot pagar la llegítima en béns de l’herència?
Sí, si el legitimari ho accepta. Però si no hi ha acord, l’hereu pot pagar sempre en diners (art. 451-11 CCC), encara que no n’hi hagi a l’herència, havent d’obtenir-los en aquest cas venent béns hereditaris.
Què passa si el legitimari no és nomenat en el testament?
És la denominada preterició. A Catalunya, la preterició no intencional dóna dret al legitimari preterit a reclamar la seva llegítima (art. 451-16 CCC). La preterició intencional pot donar lloc a conseqüències diferents segons el context.
Es pot renunciar a la llegítima?
Només després de la mort del causant, de forma expressa, pura i simple (art. 451-2.2 CCC). No es pot renunciar abans del decés del causant, llevat de pactes successoris específics en el dret català.
Hereta també el nét si el fill ha mort?
Sí. Els néts i altres descendents poden reclamar la llegítima per dret de representació quan el fill del causant ha mort, ha estat desheretat o ha estat declarat indigne (art. 451-3 CCC).