Quan una persona mor sense haver satisfet la llegítima dels seus hereus forçosos, aquests tenen dret a reclamar-la. Però aquest dret no és etern: el legislador català ha fixat un termini de prescripció específic que, si es deixa passar, extingeix definitivament la possibilitat de reclamar. Saber quant de temps tens i quan comença a córrer aquest termini pot marcar la diferència entre cobrar la teva part o perdre-la per sempre.
A Bufet Castells atenem amb freqüència consultes de persones que descobreixen tardanament que no han rebut la llegítima que els corresponia. Aquesta guia analitza el termini de prescripció vigent el 2026, les seves excepcions i els casos més complexos.
El termini de prescripció: 10 anys des del decés
L’article 451-27.1 del Codi Civil de Catalunya estableix amb claredat meridiana: «La pretensió per exigir la llegítima i el suplement prescriu al cap de deu anys de la mort del causant.»
Aquest termini de 10 anys és el temps màxim del qual disposa el legitimari per reclamar la seva part de l’herència. Si transcorren 10 anys des del decés sense que s’hagi presentat cap reclamació formal (notarial o judicial), el dret s’extingeix i no pot exercitar-se posteriorment.
El còmput del termini comença el dia de la mort del causant, amb independència que el legitimari tingui o no coneixement del decés en aquell moment. Aquesta regla pot generar situacions injustes en casos de famílies desvinculades, encara que el sistema no preveu una excepció general per desconeixement.
Com s’interromp o suspèn el termini?
El termini de 10 anys pot veure’s alterat per diverses causes:
Interrupció per reclamació formal
La presentació d’una demanda judicial o d’un requeriment notarial fefaent a l’hereu interromp el termini de prescripció. Després de la interrupció, el termini torna a començar des de zero. Per això és fonamental actuar amb diligència i deixar constància formal de la reclamació.
Suspensió quan l’obligat és un progenitor
L’article 451-27.2 CCC recull una excepció important: «La prescripció de les accions de reclamació de llegítima o de suplement contra un progenitor del legitimari queda suspesa durant la vida del primer.»
En la pràctica, això significa que si un fill té dret a reclamar la llegítima al seu propi pare o mare (que és l’hereu o qui ha de pagar-la), el termini de 10 anys no corre mentre aquell progenitor sigui viu. Només comença a córrer quan el progenitor mor. Aquesta suspensió persisteix sense perjudici del termini de preclusió de l’art. 121-24 CCC.
Suspensió per designació d’hereu per parents
També queda suspès el termini en els supòsits en els quals l’hereu ha estat designat per parents conforme a l’article 424-5 CCC, fins que es produeix l’elecció definitiva.
Comparació amb el règim anterior: de 15 a 10 anys
El Codi Civil de Catalunya, en vigor des de l’1 de gener de 2009 (Llei 10/2008), va reduir el termini de prescripció de la llegítima de 15 anys (que establia l’antic Codi de Successions) als actuals 10 anys.
Aquesta reducció té implicacions pràctiques per a herències obertes prop del 2009:
- Si el causant va morir abans de l’1 de gener de 2009: s’aplica la Disposició Transitòria Vuitena, que estableix que el termini aplicable és el més curt entre el termini antic (15 anys des del decés) i el nou (10 anys des de l’entrada en vigor, és a dir, fins a l’1 de gener de 2019).
- Si el causant va morir a partir de l’1 de gener de 2009: el termini és sempre de 10 anys des de la mort.
Casos especialment complexos
El legitimari desconeix que hi ha una herència
La jurisprudència ha estat clara: el termini de prescripció comença des de la mort del causant, no des del moment en què el legitimari té coneixement del decés o de l’existència de béns. Encara que aquesta regla pugui resultar injusta, el sistema no preveu una excepció general per ignorància.
Testament que no esmenta la llegítima però tampoc desheredat just
En aquests casos de preterició, el legitimari pot reclamar la llegítima dins del termini de 10 anys. La pregunta rellevant és quan exactament comença a córrer: des de la mort del causant, no des del moment en que el legitimari accedeix al contingut del testament.
Donacions encobertes que perjudiquen la llegítima
Si el causant ha realitzat donacions en els 10 anys anteriors a la seva mort que perjudiquen la llegítima, el legitimari pot exercitar l’acció d’inofficiositat legitimària (art. 451-22 a 451-24 CCC). Aquesta acció també prescriu als 10 anys des de la mort del causant.
Suplement de llegítima
Si el legitimari ha rebut alguna cosa però insuficient per cobrir la seva llegítima, pot reclamar el suplement. L’article 451-27 equipara el suplement a la llegítima quant al termini: 10 anys des de la mort del causant per reclamar-lo.
Els interessos: el cost de no pagar a temps
Encara que el legitimari disposi de 10 anys per reclamar, esperar té un cost per a l’hereu: la llegítima genera interès legal des de la mort del causant (art. 451-14 CCC), amb independència de quan es reclami. Si el legitimari espera 8 anys per reclamar, tindrà dret a cobrar la seva llegítima més 8 anys d’interessos legals acumulats. Aquesta regla pot convertir una reclamació tardana en un import significativament superior al capital inicial.
Com conservar el termini: accions recomanades
Per evitar la pèrdua del dret, el legitimari ha d’actuar abans que transcorrin els 10 anys. Les accions més eficaces són:
- Requeriment notarial a l’hereu sol·licitant informació sobre el cabal hereditari i el pagament de la llegítima. És el pas previ més habitual i té efecte interruptiu de la prescripció.
- Anotació preventiva de la reclamació al Registre de la Propietat si hi ha immobles implicats (art. 451-15.2 CCC), que protegeix enfront de transmissions a tercers.
- Presentació de demanda judicial si l’hereu no respon o l’oferta és insuficient.
Conclusió
El termini per reclamar la llegítima a Catalunya és de 10 anys des de la mort del causant, segons l’article 451-27 del Codi Civil de Catalunya. Aquest termini és estricte i comença a córrer independentment del coneixement del legitimari, amb algunes excepcions i suspensions específiques. És fonamental actuar amb diligència per no perdre aquest dret, utilitzant les vies formals de reclamació que interrompen o suspèn el termini. En cas de dubte, és recomanable consultar amb advocats especialistes en herències a Catalunya per assegurar la defensa dels teus drets hereditarios.
No. Un cop transcorregut el termini de 10 anys (art. 451-27 CCC), el dret a reclamar la llegítima queda definitivament extingit. No existeix cap mecanisme legal per recuperar aquest dret un cop prescrit.
Sí. El termini comença des del dia de la mort del causant amb independència del coneixement del legitimari. Aquesta regla és estricta i no admet excepcions generals per desconeixement.
Sí. L’hereu pot reconèixer el deute legítim o comprometre’s a pagar-lo, la qual cosa equival a una renúncia a al·legar la prescripció. Aquest reconeixement també interromp el termini de prescripció.
No. Si l’obligat al pagament és el teu propi pare o mare (progenitor del legitimari), la prescripció queda suspesa mentre visqui aquell progenitor (art. 451-27.2 CCC). Si reclames a germans o altres hereus, el termini de 10 anys corre sense suspensió.