Acceptació i adjudicació de l’herència Vic

GARANTIA I PROFESSIONALITATAdvocats per a Herències

Comptar amb professionals a l’hora de realitzar tota la paperassa t’estalviarà temps i diners a llarg termini. Fins i tot si els passos a seguir no et semblen del tot complicats, cal tenir en compte el termini que fa la llei per acabar amb el procés.

Sempre cal guiar-se també per la quantitat de l’herència. Com més gran sigui, més complex seran els tràmits.

Altres factors a tenir en compte són de caràcter humà, com la relació que els hereus tinguin entre ells o la ubicació geogràfica, ja que els impostos canvien entre les diferents comunitats autònomes.

Formes d’acceptació
de l’herència

L’acceptació de l’herència és total i no és possible fer-se en parts, a terminis, ni introduint condicions. És a dir, no és possible acceptar una part de l’herència i rebutjar una altra, com, per exemple, els deutes.

En la partició de l’herència, es distribueixen els béns a tots aquells hereus que hagin acceptat l’herència i que adquireixen la propietat. Al contrari que l’acceptació, la partició de l’herència és un acte que implica la intervenció de tots els hereus acceptants.

L’herència pot ser acceptada de dues maneres: pura i simplement, o a benefici d’inventari.

 

ACCEPTACIÓ PURA I SIMPLE

La simple acceptació de l’herència té efectes il·limitats, perquè s’accepten tots els béns del causant i, a més, tots els seus deutes i responsabilitats. Tots els hereus hauran de respondre als deutes del causant amb els béns de l’herència, i si és necessari, també amb els seus propis béns.

Aquest tipus d’acceptació de l’herència té dues característiques i pot ser expressa o tàcita:

EXPRESSA

L’acceptació de l’herència expressa es pot fer de manera verbal o per escrit, en un document públic o privat.

TÀCITA

L’acceptació tàcita es duu a terme mitjançant actes que suposen la voluntat d’acceptar, o que no podrien dur-se a terme sense tenir la condició d’hereu.

ACCEPTACIÓ A BENEFICI D’INVENTARI

Aquesta acceptació d’herència té efectes limitats, perquè l’hereu només respon dels deutes del causant amb el patrimoni hereditari. És a dir, si l’herència fos insuficient per a pagar els deutes, el seu patrimoni personal no es veurà afectat.

Capacitat d’acceptar una herència

Podran acceptar una herència aquelles persones que tinguin capacitat d’obrar. En els casos en què les persones anomenades no comptin amb aquesta capacitat, hauran de ser els seus representants legals els qui acceptin l’herència en el seu nom.

MENORS SUBJECTES A PÀTRIA POTESTAT

L’herència serà acceptada pel titular o titulars de la pàtria potestat. En aquest cas, l’acceptació serà a benefici d’inventari, ja que per a una acceptació pura i simple serà necessària una autorització judicial.

MENORS SUBJECTES A TUTELA

L’acceptació la farà el tutor a benefici d’inventari. Per a una acceptació pura i simple necessitarà autorització judicial.

MENORS EMANCIPATS

A efectes legals, els menors emancipats poden acceptar l’herència per si mateixos, però a benefici d’inventari. Si pretenen acceptar de manera pura i simple, necessitaran el consentiment dels seus representants legals.

INCAPACITATS

En cas de tutela o curatela el tutor, o curador, necessitarà autorització judicial, però no podrà acceptar l’herència a benefici d’inventari.

PERSONES CASADES

Si una persona casada accepta l’herència de manera pura i simple i no concorre l’altre cònjuge a donar el seu consentiment, no serà responsable dels deutes hereditaris i la societat conjugal no respondrà dels deutes.

Documentació requerida per a l’acceptació i adjudicació de l’herència

  • Certificats de defunció del mort, d’última voluntat i d’Assegurances de Cobertura de defunció.
  • DNI del mort.
  • Testament del mort o declaració d’hereus abintestat.
  • Escriptures de propietat dels béns immobles.
  • Rebut d’IBI dels béns immobles.
  • Permís de circulació i fitxa tècnica dels vehicles.
  • Certificats bancaris dels comptes que estiguin a nom del causant.
  • Quadern particional, en el qual constin les operacions d’adjudicació de l’herència en favor de cada hereu.

Contacta Bufet Castells Advocats

Contacta Bufet Castells Advocats

Consells legals per a l’acceptació i adjudicació de l’herència

En definitiva, mitjançant l’acceptació de l’herència ens constituïm en hereus. Podem realitzar aquest acte de manera pura i simple o a benefici d’inventari, la qual cosa limitarà la nostra responsabilitat pels deutes del causant.

Una vegada els cridats a heretar hàgim acceptat la nostra condició d’hereus es procedirà a l’adjudicació de l’herència. Aquesta no planteja problemes quan només hi ha un hereu (que adquirirà tot el patrimoni jacent) o quan el causant va fer el repartiment en el seu testament respectant les legítimes.

En un altre cas, els hereus haurem d’arribar a un acord per a repartir els béns de l’herència. Per a això podem recaptar assistència professional, com la d’un mediador, un advocat o un comptador-partidor.

Si no arribem a un acord haurem d’acudir als Tribunals. En aquest cas resultarà imprescindible l’assistència d’un advocat especialitzat en herències i successions.

Per tant, mitjançant l’acceptació ens convertim en hereus, adquirint la propietat d’una part de l’herència, indistinta i proporcional a la nostra quota hereditària. Només amb l’adjudicació aquesta quota es materialitzarà en béns i drets concrets. Durant les fases d’acceptació i adjudicació de l’herència és més que recomanable comptar amb assistència lletrada especialitzada.

PARLEM?

    CONTACTA BUFET CASTELLS ADVOCATSTruca'ns, deixa'ns un missatge
    o vine a l'oficina.

    Qui està impedit d'acceptar l'herència?

    Així com la llei precisa qui està capacitat per acceptar l’herència, també assenyala quin tipus de persones no poden participar de la successió. Aquesta condició es coneix com la indignitat successòria.

    La indignitat successòria és una causal per excloure un subjecte d’una herència determinada. Per adquirir aquesta condició negativa, la persona va haver d’haver realitzat conductes que van perjudicar el propietari de l’herència. Així, la normativa puntualitza que algunes persones impedides d’acceptar l’herència per indignitat successòria són:

    • Els sentenciats per matar o intentar matar el causant. També queden fora del procés successori qui assassina o intenta assassinar el cònjuge del causant, el seu convivent estable, descendents o ascendents.
      Els sentenciats per cometre determinats delictes contra el causant. La llei explica que aquests delictes són els que afecten la integritat física i psicològica del causant de forma greu, com ara la tortura o l’ultratge sexual. Tampoc no poden acceptar l’herència els qui van cometre aquests delictes contra el cònjuge del causant, el convivent estable, els descendents o els ascendents.
    • Els qui destrueixen, amaguen o alteren el testament del causant. Així mateix, s’hi inclouen les terceres persones que s’aprofiten d’aquesta situació per obtenir algun avantatge de l’herència.

    A més, són indignes de succeir els sentenciats per calumniar el causant i els pares que han perdut la pàtria potestat del fill amo de l’herència, entre altres supòsits indicats a l’article 412-3 del llibre quart del Codi Civil de Catalunya (Llei 10/ 2008 de 10 de juliol).

    Diferència entre partició i adjudicació de l'herència

    Igual que en altres àmbits del dret, a la branca de successions se solen confondre les institucions jurídiques. Un dels casos més ressaltants és quan es fan servir com a sinònims la partició i l’adjudicació de l’herència. Totes dues constitueixen parts essencials del procés hereditari, però ocorren en moments diferents.

    Partició

    S’anomena partició el conjunt d’actes jurídics que permeten establir de manera concreta la proporció de l’herència que correspon a cada persona. És a dir, calen quins són els béns mobles i immobles que, segons el testament i la llei, se’ls ha d’atorgar als hereus.

    Moltes vegades, el repartiment de l’herència entre els cohereus el fa el causant al testament per evitar futurs conflictes entre ells. Així mateix, al testament es pot designar un comptador partidor perquè efectuï aquesta tasca de forma justa i legal.

    Això no obstant, també pot passar que el causant mori sense deixar un testament o que el testament no sigui específic sobre el repartiment dels béns. En aquests casos, s’apliquen els passos assenyalats al capítol I del llibre quart del Codi Civil de Catalunya.

    Adjudicació

    Després de l’acceptació de l’herència i de la partició de la massa hereditària, es procedeix a l’adjudicació.

    Aquesta fase consisteix a lliurar la part dels béns que correspon a cada hereu. En principi, això significa que els hereus es converteixen en els nous propietaris dels béns i poden exercir tots els seus drets de propietat sense més limitacions.

    Tot i això, en convertir-se en els propietaris dels béns, també adquireixen els deures i responsabilitats que aquests comporten. Per exemple, les reparacions urgents d’un habitatge o el pagament d’un deute pendent.

    Raons per no acceptar l'herència

    Dins el dret de successions, hi ha la possibilitat de no acceptar una herència. En efecte, es coneix com a repudiació de l’herència la manifestació expressa i clara que fa un hereu per rebutjar la part de la massa hereditària que li correspon per successió. La normativa puntualitza que la repudiació és irrevocable i absoluta. És a dir, s’accepta l’herència completa o es renuncia a tot el contingut.

    La doctrina considera que hi ha diverses raons per no acceptar l’herència. Algunes de les més rellevants són:

    • Deutes heretats. Quan una persona accepta pura i simple l’herència, també es fa càrrec dels deutes del causant. Fins i tot hi ha ocasions en què els deutes són més grans que el patrimoni a rebre. Per evitar aquesta responsabilitat, moltes persones s’estimen més repudiar l’herència.
    • Elevada fiscalitat de les herències. En algunes comunitats autònomes, el pagament de l’impost de successions sol ser molt elevat. Això és una gran desmotivació per als qui els correspon rebre força patrimoni, ja que com més s’hereta, més es paga. No es tracta d’un tema menor si es considera que Espanya té una taxa de 81,6%, l’impost més gran a les herències del món.
    • Motius personals. Hi ha ocasions que els individus no accepten l’herència per motius personals. En general són criteris propis de la moral de cada persona. Un exemple d’aquesta situació són els que repudien una herència perquè no volen rebre el patrimoni d’algú que els va causar alguna greu ofensa.

    Sens dubte, els procediments hereditaris involucren responsabilitats que no totes les persones estan disposades a assumir-les. Per això, abans d’acceptar o rebutjar una herència, és indispensable comptar amb un especialista en dret de successions que ofereix l’assessoria jurídica necessària.

    CONTACTO

    info@bufetcastells.com

    REDES SOCIALES