Els pactes successoris són contractes successoris regulats en el Títol III del Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya (arts. 431-1 a 438-1, Llei 10/2008) que permeten organitzar l’herència en vida amb caràcter vinculant entre les parts. A diferència del testament, que és revocable en qualsevol moment, el pacte successori només pot modificar-se o deixar-se sense efecte de mutu acord. El Codi Civil espanyol els prohibeix expressament (art. 1271 CC), per la qual cosa són una figura exclusiva del dret successori català —i d’altres territoris forals com Aragó o el País Basc—. Existeixen dues grans categories: pactes d’institució (el més important, l’heretament) i pactes de renúncia a drets successoris futurs.
Quan es pensa a planificar l’herència, el testament és la figura que tothom coneix. Però a Catalunya existeix una alternativa més sòlida i vinculant que permet deixar resolt el futur del patrimoni familiar en vida, amb plena seguretat jurídica per a totes les parts. Els pactes successoris són una de les joies del dret civil català, pràcticament desconeguts fora de Catalunya i, tanmateix, extraordinàriament útils per a famílies amb patrimoni que volen evitar conflictes successoris. A Bufet Castells portem anys assessorant famílies de Vic i Osona en la planificació successòria mitjançant pactes successoris i heretaments.
Aquesta guia explica què són els pactes successoris, quins tipus existeixen, en què es diferencien del testament, quan convé utilitzar-los, quins requisits formals exigeixen i com tributen.
Què són els pactes successoris i en què es diferencien del testament?
Els pactes successoris són contractes entre vius que produeixen efectes successoris: és a dir, s’atorguen en vida del causant i organitzen qui heretarà els seus béns, però els efectes es produeixen —excepte en el cas de l’heretament amb lliurament de béns— en el moment de la defunció.
La diferència fonamental amb el testament és el caràcter vinculant:
- El testament és un acte unilateral i revocable en qualsevol moment i sense necessitat de justificació
- El pacte successori és bilateral o multilateral i només pot modificar-se o revocar-se de mutu acord entre totes les parts
- El pacte crea drets adquirits per al beneficiari que l’atorgant no pot eliminar unilateralment
Aquesta irrevocabilitat és alhora el gran avantatge i el principal risc dels pactes successoris. Per això, l’art. 431-6 CCCat exigeix que s’atorguin en capitulacions matrimonials o en escriptura pública notarial.
Per què els pactes successoris només existeixen a Catalunya?
El Codi Civil espanyol (art. 1271.2 CC) prohibeix els contractes sobre herències futures, considerant-los contraris a l’ordre públic perquè limiten la llibertat de testar. Tanmateix, el Codi Civil de Catalunya —com a llei civil pròpia de la Comunitat Autònoma— els permet expressament dins d’un marc regulat, convertint Catalunya en un dels pocs territoris d’Europa occidental on la planificació successòria contractual té plena vigència.
Aquesta particularitat fa que els pactes successoris siguin una eina exclusiva per a qui té la seva residència habitual o el seu patrimoni a Catalunya, i que requereixi assessorament especialitzat en dret civil català.
Quins són els tipus de pactes successoris a Catalunya?
El CCCat distingeix dues grans categories:
Pactes d’institució: l’heretament
L’heretament (arts. 431-7 a 431-30 CCCat) és el pacte successori més important del dret català. Mitjançant l’heretament, el causant institueix contractualment hereu una altra persona. Existeixen diferents tipus:
- Heretament simple: institució d’hereu a favor d’un dels contrayents
- Heretament mutu: institució recíproca d’hereu entre els contrayents del matrimoni
- Heretament cumulatiu: institució d’hereu a favor dels contrayents i dels fills nascuts del matrimoni
- Heretament preventiu: institució condicionada a que l’instituït sobrevisqui al causant sense haver-lo revocat
L’heretament s’atorga habitualment en capitulacions matrimonials i és l’instrument clàssic de transmissió del patrimoni familiar en la tradició jurídica catalana, especialment en famílies amb explotacions agrícoles, empreses familiars o immobles de rellevància.
Pactes de renúncia a drets successoris futurs
Els pactes de renúncia (arts. 431-31 a 431-35 CCCat) permeten que un possible hereu o legitimari renunciï anticipadament als drets successoris que li correspondrien en el futur sobre el patrimoni del causant, habitualment a canvi d’una compensació econòmica o de béns lliurats en vida.
Aquesta figura és especialment útil quan es vol resoldre anticipadament els drets d’un fill sobre l’herència futura, evitant conflictes posteriors entre germans.
En què es diferencia el pacte successori del testament? Comparativa pràctica
Aquestes són les diferències clau que determinen quan convé cada instrument:
- Revocabilitat: el testament és sempre revocable; el pacte successori, només de mutu acord
- Parts: el testament és unilateral; el pacte requereix almenys dues parts otorgants
- Forma: ambdós exigeixen escriptura pública notarial; l’heretament, a més, en capitulacions matrimonials
- Efectes en vida: l’heretament pot incloure lliurament de béns; el testament només produeix efectes a la defunció
- Seguretat per al beneficiari: el pacte crea drets adquirits; el testament pot canviar-se
- Fiscalitat: segons el tipus de pacte, pot tributar com ISD o com ITP, amb diferències significatives
Si vols organitzar la teva herència en vida i garantir la continuïtat del teu patrimoni familiar sense possibles canvis posteriors, els pactes successoris poden ser exactament el que necessites.
→ Consulta sobre planificació successòria a Vic: https://bufetcastells.com/abogados-herencias-vic/
Quan convé un pacte successori enfront d’un testament?
Un pacte successori és especialment recomanable en aquests escenaris:
- Famílies amb empresa familiar que volen garantir la continuïtat del negoci
- Matrimonis que volen assegurar-se l’herència mútua amb caràcter irrevocable
- Pares que volen compensar un fill per la seva dedicació a la cura familiar o al negoci
- Famílies nombroses on es vol fixar el repartiment anticipadament i evitar litigis successoris
- Situacions en què el causant vol excloure un legitimari i acordar amb ell una compensació a canvi de la renúncia
A Bufet Castells analitzem cada cas per determinar si el pacte successori, el testament o una combinació d’ambdós instruments és la solució més adequada per a la situació patrimonial i familiar concreta.
Quins requisits formals exigeixen els pactes successoris?
Els pactes successoris han d’atorgar-se en escriptura pública notarial (art. 431-6 CCCat). L’heretament s’atorga, a més, en capitulacions matrimonials, encara que pot constituir-se en escriptura separada. Els otorgants han de tenir plena capacitat d’obrar: els menors emancipats poden intervenir amb el complement de capacitat que correspongui.
El notari assessora les parts sobre el contingut i les conseqüències del pacte, verifica la capacitat i aixeca acta de la voluntat de tots els intervinents.
Què passa amb la legítima si hi ha un pacte successori?
El pacte successori no extingeix la legítima dels legitimaris que no són part del pacte. Els fills del causant continuen tenint dret a la quarta part de l’haver hereditari net (art. 451-5 CCCat) encara que existeixi un heretament que institueixi hereu un d’ells o un tercer. La diferència és que el legitimari exclòs pot reclamar la seva legítima davant l’hereu instituit en el pacte.
Si es vol incloure també la liquidació de la legítima dels altres fills, poden combinar-se el pacte successori amb pactes de renúncia en què els legitimaris reben una compensació a canvi de renunciar anticipadament als seus drets successoris. Aquest és un dels usos més sofisticats i més eficaços del dret successori català.
Com tributen els pactes successoris a Catalunya?
La tributació depèn del tipus de pacte i de si hi ha o no lliurament de béns en vida:
- Heretament sense lliurament de béns en vida: tributa com a adquisició mortis causa (Impost de Successions) en el moment de la defunció, amb les bonificacions aplicables segons el parentiu
- Heretament amb lliurament de béns en vida: pot tributar com a donació (Impost de Donacions) o com a ITP segons els béns transmesos, amb tipus i reduccions diferents
- Pacte de renúncia amb compensació: tributa en funció del tipus de bé rebut com a contraprestació
La planificació fiscal d’un pacte successori requereix una anàlisi prèvia detallada perquè la diferència entre les diferents opcions pot suposar un estalvi fiscal molt significatiu.
Conclusió
Els pactes successoris a Catalunya requereixen assessorament especialitzat en dret civil català. A Bufet Castells portem més de dues dècades ajudant famílies de Vic i Osona a planificar la seva herència amb seguretat.
→ Parla amb els nostres advocats d’herències i successions a Vic: https://bufetcastells.com/abogados-herencias-vic/
No unilateralment. El pacte successori només pot modificar-se o revocar-se de mutu acord entre totes les parts que el van atorgar (art. 431-13 CCCat). Aquesta és la diferència essencial amb el testament. Si alguna de les parts no vol revocar el pacte, l’altre otorgant no pot fer-ho de forma unilateral, excepte en els supòsits excepcionals previstos per la llei (incompliment greu de les càrregues, ingratitud, etc.).
Depèn del tipus d’heretament. En l’heretament simple, si l’instituït premor al causant sense deixar descendents, el pacte queda sense efecte. En l’heretament cumulatiu, els fills de l’instituït premorent poden passar a ocupar el seu lloc. El CCCat regula els diferents supòsits als arts. 431-22 a 431-26.
Sí, i és freqüent fer-ho. Un causant pot atorgar un heretament que institueixi el seu fill gran com a hereu universal i, al mateix temps, tenir un testament que reguli llegats, substitucions o disposicions que no afectin el contingut del pacte. El pacte preval sobre el testament en els aspectes que regula.
Sí. Tot i que l’heretament clàssic s’atorga en capitulacions matrimonials, les parelles de fet constituïdes conforme a la Llei 25/2010 també poden atorgar pactes successoris. A més, els pactes de renúncia no requereixen vincle matrimonial i poden acordar-se entre qualsevol causant i els seus possibles legitimaris.