Les parelles de fet a Catalunya constitueixen una realitat social plenament reconeguda i regulada pel Llibre segon del Codi civil català. Aquesta forma de convivència, equiparada en molts aspectes al matrimoni, ofereix seguretat jurídica a aquells que opten per compartir un projecte de vida sense formalitzar el vincle matrimonial.
El marc legal català va ser pioner a Espanya en regular les unions estables de parella mitjançant la Llei 10/1998, posteriorment integrada en el Codi civil de Catalunya. Aquesta normativa atorga a les parelles de fet drets i obligacions específics que és fonamental conèixer per prendre decisions informades sobre el model de convivència.
Constitució i requisits de les parelles estables
La parella estable a Catalunya es pot constituir de dues formes: mitjançant escriptura pública davant notari o pel transcurs de dos anys de convivència ininterrompuda. Ambdues modalitats produeixen els mateixos efectes jurídics, tot i que l’acreditació mitjançant escriptura pública facilita considerablement la prova de l’existència de la unió.
Els requisits personals per formar una parella estable inclouen ser major d’edat o menor emancipat, no estar casat ni formar part d’una altra parella estable, no ser parents en línia recta o col·laterals fins al segon grau, i tenir plena capacitat d’obrar. Aquests requisits s’han de complir tant en el moment de constituir la parella com durant tota la seva vigència.
L’escriptura pública de constitució s’ha d’atorgar davant notari competent a Catalunya. El document inclourà la voluntat dels convivents de constituir una parella estable, els pactes reguladors de les relacions personals i patrimonials si n’hi hagués, i la declaració de complir els requisits legals. El cost notarial oscil·la entre 150 i 300 euros segons la complexitat del document.
La convivència de dos anys ha de ser continuada i manifestar una voluntat de vida en comú amb vocació de permanència. S’acredita mitjançant certificat d’empadronament conjunt, tot i que es poden admetre altres mitjans de prova com testimonis, contractes de lloguer conjunts o comptes bancaris compartits.
Registre de parelles estables de Catalunya
Tot i que el Registre de Parelles Estables va ser declarat inconstitucional l’any 2013, els ajuntaments catalans mantenen registres municipals de caràcter voluntari i efectes merament administratius. La inscripció en aquests registres municipals facilita l’acreditació de la convivència però no és constitutiva de la parella estable.
Els documents necessaris per al registre municipal inclouen DNI o NIE d’ambdós membres, certificat d’empadronament conjunt, declaració de no estar casats ni formar part d’una altra parella estable, i el formulari de sol·licitud emplenat. Alguns ajuntaments requereixen, a més, certificat d’estat civil actualitzat.
El procediment d’inscripció és gratuït en la majoria de municipis catalans. Un cop verificada la documentació, s’emet un certificat d’inscripció que, tot i no tenir valor constitutiu, serveix com a mitjà de prova de l’existència de la parella en determinats procediments administratius.
Drets i obligacions durant la convivència
Els membres d’una parella estable tenen el deure de prestar-se ajuda mútua i actuar en interès de la família. Aquest deure de socors mutu inclou l’obligació de contribuir al sosteniment de les despeses comunes en proporció als seus recursos econòmics, llevat de pacte en contrari.
En l’àmbit patrimonial, regeix per defecte el règim de separació de béns, tot i que els convivents poden pactar un règim econòmic diferent en escriptura pública. Cada membre manté la propietat, administració i disposició dels seus béns, però ambdós responen solidàriament dels deutes contrets per a despeses familiars.
L’habitatge familiar gaudeix d’una protecció especial. Per disposar de l’habitatge habitual comú o dels mobles d’ús ordinari, es requereix el consentiment d’ambdós convivents, encara que el bé sigui propietat exclusiva d’un d’ells. Aquesta protecció busca garantir l’estabilitat de la llar familiar.
Els drets laborals i de seguretat social equiparen progressivament les parelles de fet als matrimonis. Els convenis col·lectius solen reconèixer permisos per malaltia del convivent, i en cas de defunció, el supervivent pot tenir dret a pensió de viduïtat si compleix determinats requisits de convivència i dependència econòmica.
Drets successoris de les parelles de fet
El dret successori català reconeix drets importants al convivent supervivent, tot i que no idèntics als del cònjuge vidu. En la successió intestada, el convivent hereta en defecte de descendents, equiparant-se la seva posició a la del cònjuge vidu.
El supervivent té dret a l’any de viduïtat i a l’aixovar domèstic, permetent-li continuar vivint a l’habitatge comú durant l’any posterior a la defunció amb càrrec al patrimoni hereditari. Aquest dret és irrenunciable i es manté encara que el causant hagi atorgat testament.
La quarta vidual també correspon al convivent supervivent quan no queda suficientment atès amb els seus propis béns i els que li corresponguin en la successió. Aquest dret es pot reclamar encara que el causant hagi disposat de tots els seus béns en testament a favor de tercers.
Per al reconeixement d’aquests drets successoris, és fonamental poder acreditar l’existència de la parella estable. L’escriptura pública constitueix prova fefaent, mentre que en cas de convivència de dos anys s’haurà de provar mitjançant certificats d’empadronament, testimonis o qualsevol altre mitjà admès en dret.
Extinció de la parella i efectes econòmics
La parella estable s’extingeix per mort o declaració de defunció, matrimoni d’un dels convivents, mutu acord formalitzat en escriptura pública, voluntat unilateral notificada fefaentment, o cessament efectiu de la convivència per més d’un any.
En cas de ruptura de la parella, pot sorgir el dret a una compensació econòmica per raó de treball quan un dels convivents ha treballat per a la llar o per a l’altre sense retribució o amb retribució insuficient, generant un enriquiment injust. Aquesta compensació es calcula considerant la durada de la convivència i la dedicació al treball familiar.
La prestació alimentària es pot establir quan la ruptura produeix un desequilibri econòmic que empitjora la situació d’un dels convivents respecte a la que tenia durant la convivència. A diferència de la pensió compensatòria del divorci, aquesta prestació té caràcter temporal i finalitat estrictament alimentària.
L’ús de l’habitatge comú després de la ruptura s’atribueix preferentment al convivent que tingui la guarda dels fills comuns menors. En absència de fills, es pot atribuir al convivent amb major necessitat durant un període màxim de dos anys. Si l’habitatge és de propietat comuna, qualsevol pot sol·licitar la divisió de la cosa comuna.
Fills de les parelles de fet
Els fills nascuts en el si d’una parella de fet tenen exactament els mateixos drets que els nascuts dins del matrimoni. La filiació es determina pel reconeixement, amb independència de l’estat civil dels progenitors.
En cas de ruptura, s’apliquen les mateixes normes sobre responsabilitat parental que en els divorcis: s’ha d’establir la guarda i custòdia, el règim de visites i comunicacions, i la contribució als aliments. El pla de parentalitat és igualment obligatori quan hi ha fills menors.
L’adopció conjunta per parelles de fet està plenament permesa a Catalunya, equiparant-se els requisits i procediments als establerts per als matrimonis. Ambdós convivents poden adoptar conjuntament sempre que compleixin els requisits generals d’idoneïtat.
Avantatges i inconvenients respecte al matrimoni
Les parelles de fet ofereixen una major flexibilitat en la seva constitució i extinció. No requereixen procediment judicial per a la seva dissolució (llevat que hi hagi fills menors), i permeten una major llibertat de pactes en la regulació de les relacions econòmiques.
No obstant això, existeixen diferències importants amb el matrimoni. El convivent no és hereu forçós, no existeix pensió compensatòria sinó només prestació alimentària temporal, i alguns beneficis fiscals estan reservats als cònjuges. La pensió de viduïtat requereix requisits addicionals de convivència i dependència econòmica.
L’elecció entre matrimoni i parella de fet s’ha de basar en les circumstàncies personals de cada parella. Factors com l’existència de patrimoni previ, fills de relacions anteriors o preferències sobre el grau de formalització de la relació influeixen en aquesta decisió.
Aspectes fiscals i administratius
En l’àmbit fiscal, les parelles de fet no poden presentar declaració conjunta de l’IRPF, tot i que sí que s’equiparen als matrimonis en deduccions autonòmiques catalanes. En l’Impost de Successions i Donacions, el convivent supervivent té les mateixes bonificacions que el cònjuge vidu.
Per a tràmits administratius, l’acreditació de la parella estable permet el reagrupament familiar, la inclusió en assegurances mèdiques privades com a beneficiari, i el reconeixement de permisos laborals en molts convenis col·lectius. L’escriptura pública facilita enormement aquests tràmits en constituir prova fefaent de la unió.
Conclusió
Les parelles de fet a Catalunya disposen d’un marc jurídic sòlid que protegeix els drets dels convivents i dels seus fills. La decisió de constituir una parella estable s’ha de prendre amb ple coneixement dels seus efectes jurídics, especialment en els àmbits patrimonial i successori. L’assessorament legal especialitzat resulta fonamental per estructurar adequadament la relació mitjançant els pactes oportuns i garantir la protecció d’ambdós membres de la parella en totes les situacions que es puguin presentar.