El testament vital a Catalunya, formalment conegut com a Document de Voluntats Anticipades (DVA), constitueix una eina fonamental per garantir que les nostres decisions sobre tractaments mèdics es respectin quan no puguem expressar-les personalment. Aquest document, regulat per la Llei 21/2000 del Parlament de Catalunya, permet anticipar les nostres voluntats en l’àmbit sanitari.
L’inici d’any és un moment propici per reflexionar sobre aquestes qüestions transcendentals. El Registre de Voluntats Anticipades de Catalunya ha experimentat un increment sostingut de inscripcions, demostrant la creixent conscienciació social sobre la importància de deixar constància de les nostres preferències mèdiques.
Què és i per què és important el testament vital
El Document de Voluntats Anticipades és una declaració escrita mitjançant la qual una persona major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions a tenir en compte quan es trobi en una situació en què les circumstàncies no li permetin expressar personalment la seva voluntat.
Aquest document permet decidir sobre tractaments mèdics futurs, especialment en situacions de malalties terminals o estats vegetatius persistents. Pot incloure instruccions sobre mesures de suport vital, tractaments experimentals, donació d’òrgans i preferències sobre el lloc de les cures (hospital, domicili, centre sociosanitari).
La rellevància legal del DVA és absoluta: els professionals sanitaris estan obligats a respectar les voluntats expressades, sempre que siguin conformes a la legislació vigent i la bona pràctica clínica. Aquest document evita conflictes familiars i alleuja els éssers estimats de la càrrega de prendre decisions difícils.
Contingut del Document de Voluntats Anticipades
El testament vital pot incloure instruccions sobre tractaments que es volen o no rebre: reanimació cardiopulmonar, connexió a màquines de suport vital, alimentació i hidratació artificials, diàlisi, transfusions de sang, antibiòtics en fase terminal, sedació pal·liativa.
Les situacions clíniques que poden preveure’s inclouen malaltia terminal amb pronòstic de vida inferior a sis mesos, estat vegetatiu persistent irreversible, demència avançada amb incapacitat per reconèixer familiars, dany cerebral sever sense possibilitat de recuperació, o qualsevol situació de patiment intens sense esperança de millora.
El document també pot designar un representant o interlocutor que actuï com a intermediari amb l’equip sanitari i prengui decisions segons els valors i preferències del pacient. Aquest representant ha de ser major d’edat i acceptar expressament aquesta responsabilitat.
Les consideracions sobre donació d’òrgans poden especificar-se detalladament: donació per a trasplantament, per a investigació mèdica, per a docència, o la negativa expressa a la donació. També poden incloure’s preferències sobre el destí del cos després de la mort.
Procediment per atorgar el testament vital
Existeixen tres formes d’atorgar el DVA a Catalunya: davant notari, davant tres testimonis majors d’edat i amb plena capacitat (dos dels quals no poden tenir relació de parentiu fins al segon grau ni relació patrimonial amb l’atorgant), o davant el funcionari del Registre de Voluntats Anticipades.
L’atorgament davant notari ofereix màxima seguretat jurídica i el fedatari públic verifica la capacitat i identitat de l’atorgant. El cost oscil·la entre 60 i 150 euros, però garanteix la correcta formalització del document i la seva comunicació automàtica al Registre.
L’atorgament amb tres testimonis és gratuït però requereix complir estrictament els requisits formals. Els testimonis han de signar declarant que l’atorgant és major d’edat, actua lliurement i no aprecien indicis d’incapacitat. Aquest document s’ha d’inscriure posteriorment al Registre.
L’atorgament davant funcionari del Registre és gratuït i es realitza amb cita prèvia a les oficines del Departament de Salut. El funcionari assessora sobre el contingut i formalitza el document en el mateix acte, quedant immediatament inscrit.
Registre de Voluntats Anticipades de Catalunya
La inscripció al Registre és voluntària però altament recomanable, ja que garanteix que el document sigui accessible des de qualsevol centre sanitari de Catalunya i d’Espanya a través del Registre Nacional d’Instruccions Prèvies.
El procediment d’inscripció pot realitzar-se presencialment a les oficines del Registre amb cita prèvia, o per correu postal enviant el document original o còpia autèntica. Si s’ha atorgat davant notari, aquest comunica directament el document al Registre.
La inscripció és gratuïta i immediata quan es realitza presencialment. El Registre facilita un justificant d’inscripció i el document queda disponible per als professionals sanitaris autoritzats a través de la història clínica compartida de Catalunya (HC3).
Modificació i revocació del testament vital
El DVA pot modificar-se o revocar-se en qualsevol moment seguint les mateixes formalitats que per al seu atorgament. La nova versió substitueix completament l’anterior, per la qual cosa és important revisar periòdicament el document per assegurar que reflecteix les voluntats actuals.
Les circumstàncies que aconsellen revisar el DVA inclouen diagnòstic de malaltia greu, canvis en les conviccions personals o religioses, avenços mèdics que ofereixen noves opcions terapèutiques, o canvis en la situació del representant designat.
La revocació també pot fer-se verbalment davant l’equip mèdic en situacions d’urgència, sempre que el pacient conservi la capacitat de decisió. Aquesta revocació verbal s’ha de documentar a la història clínica amb la signatura de dos testimonis.
Relació amb altres documents d’autoprotecció
El testament vital es complementa amb altres instruments d’autoprotecció com el poder preventiu, que designa qui prendrà decisions patrimonials i personals en cas d’incapacitat, i l’autotutela, que permet designar tutor per si es produeix una incapacitació judicial.
Aquests documents formen un sistema integral de protecció que garanteix el respecte a l’autonomia personal en diferents àmbits. Mentre el DVA se centra en decisions sanitàries, el poder preventiu abasta decisions patrimonials i de cura personal.
La coherència entre documents és essencial. Si es designen representants diferents en cada document, han d’especificar-se clarament les seves competències per evitar conflictes. Es recomana informar els representants designats i facilitar-los còpia dels documents.
Límits i consideracions ètiques
El DVA no pot incloure instruccions contràries a la llei o la bona pràctica mèdica. No es poden sol·licitar tractaments fútils o desproporcionats, ni actuacions que impliquin eutanàsia activa directa, actualment no permesa a l’ordenament jurídic espanyol.
Les instruccions han de ser clares i no contradictòries. Expressions vagues com “no vull patir” o “vull morir dignament” poden generar dificultats interpretatives. És preferible especificar situacions concretes i tractaments específics.
Els professionals sanitaris poden objectar per raons de consciència a determinades instruccions, però l’establiment sanitari ha de garantir el compliment de les voluntats anticipades mitjançant altres professionals.
Aspectes pràctics i consells
Abans de redactar el DVA, és aconsellable consultar amb el metge de capçalera per comprendre millor les implicacions dels diferents tractaments i situacions clíniques. Molts CAPs ofereixen assessorament específic sobre voluntats anticipades.
Informar la família sobre l’existència i contingut del DVA evita sorpreses i conflictes en moments crítics. El diàleg familiar sobre aquests temes, encara que difícil, enforteix els vincles i clarifica expectatives.
Es recomana portar sempre una targeta indicant l’existència del DVA i el número de registre. Alguns hospitals faciliten targetes específiques i existeixen aplicacions mòbils que permeten portar el document al telèfon.
El DVA i la pandèmia COVID-19
La pandèmia ha incrementat la conscienciació sobre la importància del testament vital. Moltes persones han especificat les seves preferències sobre ventilació mecànica, UCI i mesures de suport vital en context de COVID-19 greu.
Els protocols COVID han respectat escrupolosament les voluntats anticipades, demostrant la utilitat pràctica del document en situacions de crisi sanitària. L’experiència pandèmica ha normalitzat converses sobre final de vida i planificació anticipada.
Conclusió
El testament vital o Document de Voluntats Anticipades és un exercici de responsabilitat i autonomia personal que garanteix el respecte a les nostres decisions en moments de vulnerabilitat. La seva formalització és senzilla, gratuïta o de cost modest, i proporciona tranquil·litat tant a l’atorgant com a familiars i professionals sanitaris. L’assessorament legal i mèdic adequat assegura que el document reflecteixi fidelment les nostres voluntats i sigui plenament eficaç quan es necessiti.