Com sabem, l’impagament de pensió d’aliments als fills per part del progenitor obligat pot ser un delicte. Està regulat a l’article 227 del Codi Penal. Es considera delicte quan es produeix impagament durant dues mensualitats consecutives o quatre no consecutives, sempre que estigui regulada la pensió d’aliments per una resolució judicial. La pena per no pagar la pensió d’aliments podrà ser de presó, de 3 mesos a 1 any, o al pagament d’una multa, d’entre 6 i 24 mesos.
El dia 17 de març de 2021, la Sala del Penal del Tribunal Suprem va dictar Sentència per la qual condemna a un pare a la pena de 6 mesos de presó en concepte d’abandonament familiar per no abonar la pensió d’aliments als seus dos fills, ja que va deixar de pagar la quantitat de 34.639 euros tenint capacitat econòmica per assumir-la, entre altres condemnes per delictes relacionats.
El Suprem ha resolt en aquest sentit argumentant que l’impagament de la pensió d’aliments “pot configurar-se com una espècie de violència econòmica, donat que l’incompliment d’aquesta obligació deixa als fills en estat de necessitat en el que, davant la seva curta edat, i falta d’autosuficiència, necessiten aquest suport alimentari de l’obligat a sufragar-lo, primer per una obligació moral i natural que té l’obligat i si aquesta no arriba, haurà d’arribar per obligació judicial”.
Per altra banda, argumenta que a més, l’impagament de la pensió d’aliments implica un doble victimisme; per una banda, deixa desemparats als fills, ja que no es cobreixen les seves necessitats bàsiques i mínimes imprescindibles pel seu correcte desenvolupament; i també a l’altre progenitor, el custodi, ja que l’obliga de manera indirecta a fer-se càrrec de la totalitat de les despeses que generen els fills en comú i que no li corresponen completament, produint així una davallada econòmica important al progenitor i implicant que, de vegades, hagi de deixar de sufragar les seves necessitats més bàsiques per atendre les dels fills.