A Espanya existeixen diferents tipus de testament. Les diferències entre cadascun d’ells depenen de les formalitats exigides perquè siguin vàlids, sense que els seus efectes difereixin pràcticament.
Però hem de recordar que els testaments són el que en Dret es diu actes formals o solemnes. És a dir, actes l’efectivitat dels quals depèn en gran manera que es compleixin els requisits de manera que exigeix la Llei. En cas d’atorgar-se un testament prescindint d’un o més d’aquests requisits podríem trobar-nos amb la seva pèrdua d’efectes, la qual cosa en el millor dels casos portaria al fet que s’apliqués un testament anterior en el temps i en el pitjor al fet que entressin en joc les regles aplicables a les herències abintestat.
Però no avancem esdeveniments. Abans d’entrar a parlar detalladament de les conseqüències d’atorgar un testament hem d’analitzar les classes admeses en el nostre Ordenament Jurídic.
Testament, el vehicle per a canalitzar les nostres últimes voluntats
En primer lloc, hem de saber què és un testament i els tipus de testaments per a herències que existeixen. Un testament és la declaració de les últimes voluntats d’una persona, la qual pot determinar quin destí es donarà als seus béns i al seu patrimoni després que mori. El seu objectiu és ser un mecanisme legal per a complir el que desitja la persona.
Existeixen dues maneres de fer els diferents tipus de testament, els tipus de testaments comuns i els tipus de testaments especials. A continuació detallarem cadascun d’ells i les modalitats de testaments que existeixen en cadascun dels grups.
Tipus de Testaments comuns
Dins del grup de testaments comuns, existeixen tres modalitats diferents; testament hològraf, testament obert, testament tancat. Encara que també podem parlar del pacte o testament successori.
El Codi Civil regula els testaments comuns en els seus articles 688 – 715. Els diferencia dels especials perquè són els que pot atorgar qualsevol persona en qualsevol situació. A diferència d’aquests, els testaments especials queden relegats per a circumstàncies excepcionals, com trobar-se en alta mar, a l’estranger o en campanya militar.
Atès que aquestes formes testamentàries estan a l’abast de qualsevol, és una bona opció comparar els seus avantatges i desavantatges sota la supervisió d’un advocat d’herències. En qualsevol cas, procedim a analitzar cadascuna d’elles per a tractar de destacar els seus trets més importants i els beneficis o contrapartides de cadascun d’ells.
Testament hològraf
Sobre el testament hològraf ja parlem detalladament en una entrada anterior del nostre blog. Aquest tipus de testament (testament hològraf), ho escriu i signatura el propi testador i sempre ha d’especificar la data i lloc en la qual s’atorgui. Perquè el testament hològraf sigui vàlid i eficaç s’haurà de provar que sí que va ser escrit pel testador. Depenent de la zona o territori, es pot fins i tot testar a viva veu.
Aquest document (testament hològraf) ha de ser sotmès a adveració per un notari en un període de quatre anys des de la defunció (a Catalunya).
Els efectes del testament hològraf, per tant, es despleguen una vegada el document hagi estat adverat i protocol·litzat. Mentre que l’adveració és un procés encaminat a comprovar l’autenticitat de l’instrument i l’absència de falsificació o modificació, mitjançant la protocol·lització s’eleva el seu contingut a escriptura pública.
Cal destacar que el testament hològraf sol pot ser atorgat per persones majors d’edat. Aquesta qüestió és rellevant, perquè l’edat general per a testar se situa en els 14 anys.
Requisits formals del testament hològraf
A nivell formal hem de recordar que només s’admeten ratllades, *enmendaciones o agregacions entre línies si les salva el testador sota la seva signatura. Només d’aquesta manera es pot diferenciar les modificacions que va fer legítimament el testador d’una eventual manipulació.
Produït la defunció, el document haurà de presentar-se a la seva adveració i protocol·lització en un termini de 10 dies. Aquí entrarà en joc el procés notarial, que conclourà amb la seva protocol·lització, tret que el testament no pogués *adverarse.
Contra l’acta de protocol·lització o l’arxiu del procediment els interessats podran interposar els recursos judicials que estimin oportuns.
Finalment, destacar que aquest testament es pot atorgar sense intervenció de testimonis, Notario ni Advocat. No obstant això, no és recomanable fer-ho sense l’assistència d’algun jurista especialitzat en la matèria. Incórrer en defectes formals o de fons podria portar a la ineficàcia del document.
Avantatges i desavantatges del testament hològraf
El testament hològraf té l’avantatge de ser el que menys formalitats requereix de tots els regulats en el Codi Civil. Això permet que s’atorgui en situacions adverses, com l’ingrés hospitalari o residencial.
Precisament per això es tracta d’un document molt utilitzat per persones privades de la llibertat ambulatòria o d’un bon estat de salut. Però aquest avantatge és una arma de doble tall, ja que facilita que el document es redacti sense seguir les formalitats previstes en el Codi Civil i abans esmentades, per la qual cosa podria resultar inhàbil o susceptible d’impugnació.
Una altra dels desavantatges d’aquesta manera de testar radica en el fet que el document pot perdre’s o malmetre’s abans de la seva adveració i protocol·lització. En aquest cas de res servirà haver-ho atorgat, perquè si no es pot emportar davant el Notari o el Jutge no es podran fer valer les últimes voluntats del causant.
De fet no és infreqüent el cas en què un hereu o legatari, perjudicat pel canvi en les últimes voluntats del causant, perd o destrueix el document voluntàriament.
Al marge de què es disposi d’accions legals en cas de poder acreditar-se aquesta conducta, la veritat és que en aquestes situacions es farà pràcticament impossible que es respectin les últimes voluntats consignades en el document destruït o ocultat.
Testament obert
En aquesta mena de testament (testament obert), el testador manifesta la seva última voluntat davant un notari, el qual durà a terme un judici previ de capacitat del propi atorgant. Un testament obert el pot atorgar tota persona física major de 14 anys que compti amb la capacitat necessària per a dur-lo a terme. Es tracta d’una mena de testament molt comú.
Aquest és el primer tipus de testament notarial que analitzem, i convé parar esment al pes que té la intervenció del Notari. Els Notaris estan encarregats de realitzar un control de legalitat formal respecte a l’acte atorgat davant ells. A més, poden prestar un cert grau d’assessoria jurídica.
Tanmateix, això no dispensa de la conveniència de comptar amb un advocat. Mentre el Notari vetllarà per l’aspecte formal del testament, serà l’advocat qui defensi el seu fons.
Requisits formals del testament obert
Per a atorgar testament obert és imprescindible acudir a un notari hàbil per a actuar en el lloc d’atorgament. Al cap i a l’últim serà aquest professional qui actuï de fedatari, garantint la realitat de l’atorgament per mitjà de la seva acta notarial.
En aquest cas bastarà que el testador expliqui al notari de viva veu les seves últimes voluntats. No obstant això, és freqüent que abans d’acudir al notari es recorri a un advocat.
Mentre que la tasca del notari és donar fe de la realització de l’acte, realment és l’advocat qui pot preparar la formulació del testament, garantint la seva legalitat i el seu ajust a les voluntats del testador.
En qualsevol cas, la redacció del testament inclourà el moment i lloc d’atorgament. Una vegada redactat, el notari oferirà la possibilitat de llegir-lo al testador, o bé li ho llegirà en veu alta perquè manifesti la seva conformitat. Expressada la conformitat, el testament serà signat tant pel propi testador com pels testimonis i qui hagués de concórrer a l’acte.
Una vegada s’hagi signat pels interessats, el notari declararà conèixer al testador o haver-lo identificat degudament. A més, consignarà haver comprovat que el testador tenia capacitat legal per a atorgar testament.
Tots aquests tràmits es realitzaran en unitat d’acte, sense que es pugui interrompre el mateix més que passatgerament. És a dir, l’acte començarà amb la lectura del testament i conclourà amb la seva signatura i elevació a escriptura pública.
Els testimonis del testament obert
El Codi Civil no exigeix que acudeixin testimonis a l’acte d’atorgament, tret que:
- El testador no pugui o sàpiga signar.
- O així ho sol·licitin el propi testador o el notari.
A més dels testimonis, és possible que hagi d’acudir a l’atorgament un intèrpret (quan calgui traduir les últimes voluntats a la llengua oficial del Notari) o facultatius (quan s’hagi reconegut al testador incapacitat).
El testament obert en situació de risc vital
Excepcionalment, el Codi Civil admet la possibilitat d’atorgar testament obert sense intervenció notarial. Per a això és necessari que el testador es trobi en perill imminent de mort i que manifesti les seves últimes voluntats davant cinc testimonis idonis.
No obstant això, bastarà amb tres testimonis, als quals només s’exigirà que siguin majors de setze anys, quan el testament s’atorgui en situació d’epidèmia.
En tots dos casos es requereix que el testament quedi consignat per escrit, tret que els testimonis no sabessin escriure. Perquè aquesta manera de testar sigui vàlida es requereix:
- Si el testador va sobreviure al seu risc de mort o a l’epidèmia, que es formalitzi adequadament en el termini de dos mesos. És a dir, passat el risc excepcional que va justificar que el testament s’atorgués sense intervenció notarial, aquest quedarà sense efectes en el termini de dos mesos.
- En cas de morir, que el testament s’elevi a escriptura pública davant notari en el termini de tres mesos des de la defunció.
La formalització d’aquests testaments consisteix, bàsicament, a elevar-los a escriptura pública i protocol·litzar-los conforme a l’exposat en altres seccions d’aquesta guia.
Avantatges i desavantatges del testament obert
El testament obert és el més freqüent en el nostre sistema jurídic. Això es deu al nivell de seguretat addicional que suposa la intervenció del notari, que:
- Podrà comprovar la correcció formal del testament, fent-lo més difícil d’impugnar.
- Registrarà la seva acta en el Registre d’Últimes Voluntats, amb el que els successors podran trobar fàcilment el document produït la defunció.
Es tracta, per tant, d’un document més segur que el testament hològraf, donada la necessària intervenció del notari (excepte en els casos que hem assenyalat). Però també més segur que el testament tancat, tret que la seva redacció s’encarregui a un advocat especialista en Dret de Successions.
I això perquè en el testament tancat sol el testador coneixerà el contingut del document fins que s’obri el plec en el qual es troba. De manera que si no ho va redactar un expert en successions es corre el risc que contingui defectes materials que condueixin a la seva impugnació.
A canvi, sol al·legar-se que el testament tancat ofereix una major confidencialitat, per les raons que estudiarem en l’apartat següent. Però la veritat és que, en la generalitat dels casos, no és necessari arribar a aquest punt de secretisme.
Recordem que els advocats i notaris han de guardar secret i discreció referent als seus encàrrecs, per la qual cosa les últimes voluntats del testador queden protegides per les seves obligacions professionals. A més, és possible atorgar aquest tipus de testament sense la intervenció de testimonis, per la qual cosa normalment no ens trobarem amb un baix grau de confidencialitat. Però per a entendre millor aquest punt convé analitzar com funciona l’últim tipus dels testaments comuns: el tancat.
Testament tancat
En el cas d’un testament de tipus tancat, el testador no revela l’última voluntat a ningú. Per tant, el document haurà de ser per escrit i signat pel propi testador. El testament tancat, s’introduirà en una coberta tancada, de manera que no pugui ser extret ni ser esquinçat.
Per a autoritzar el testament tancat, el testador ha de presentar el sobre tancat al notari, el qual estendrà sobre la coberta una breu diligència. Una vegada mort el testador, i a instàncies d’un interessat, el notari obrirà el sobre davant dos testimonis i protocol·litzarà el testament. En l’actualitat, és un tipus de testament també molt comú i utilitzat.
Pacte o testament successori
El tipus de testament de “pacte o testament successori”, és de caràcter regional, figura específica del dret civil català, i d’alguns altres drets forals. Aquest tipus de testament és de gran utilitat, ja que el testador no pot canviar-lo a la seva voluntat i antull sense la intervenció del propi afavorit.
Després de parlar dels testaments més comuns que existeixen, ara és el torn d’una altra mena de testaments, els anomenats testaments especials.
Testaments especials
Aquest tipus de testaments també es diferencien en tres modalitats diferents: testament militar, testament marítim i testaments realitzats en altres països.
Testament militar
Aquest tipus de testament (testament militar) està pensat per a les persones com els militars, ostatges i altres que estiguin ocupats en l’exèrcit. Aquests podran atorgar el seu testament davant un Oficial que tingui almenys la categoria de Capità. Sempre ha de ser necessari que hi hagi almenys dos testimonis. Però en qualsevol d’aquests casos els testaments caducaran quatre mesos després que el testador hagi deixat d’estar en campanya.
És un *tip de testament molt usat sobretot en conflictes bèl·lics o en missions de defensa.
Testament marítim
El testament marítim podrà atorgar-se durant un viatge marítim, quan estigui a bord d’un vaixell de guerra o mercant. En els dos casos, el testament s’haurà de realitzar davant el Capità o aquell que exerceixi les seves funcions i a més en presència de dos testimonis idonis. En aquest cas, com el de testament militar, si la persona aconsegueix arribar a terra el testament caducarà al cap de quatre mesos.
Testament realitzat en un país estranger
Si la persona es troba fora d’Espanya, podrà atorgar el testament seguint les normes del país on es trobi. També hi ha la possibilitat de realitzar aquesta acció davant un agent diplomàtic o consular d’Espanya que exercirà funcions notarials. Aquest agent serà l’encarregat de conservar i remetre el testament al Ministeri d’Estat.
Trets comuns a tots els tipus de testament
Com hem vist, tots els testaments (excepte l’hològraf) han d’atorgar-se davant testimonis. Aquests han de ser majors d’edat (excepte en el cas de testament en risc d’epidèmia), entendre l’idioma del testador i disposar de discerniment per a desenvolupar la seva labor.
A més, es prohibeix que el testimoni tingui una relació pròxima amb el Notari que autoritzi l’acte. En particular, no poden ser testimonis:
- El seu cònjuge.
- Els seus parents dins del quart grau de consanguinitat o segon d’afinitat.
- Ni els qui tinguin relació de treball amb aquell.
Quan el testament sigui obert també seran inhàbils les persones instituïdes en hereves o legatàries, així com els seus parents pròxims. L’única excepció és que es tracti d’un llegat d’objectes mobles o quantitats d’escassa importància.
Finalment, i com ja hem indicat a l’inici, l’art. 687 del Codi Civil declara la nul·litat dels testaments en l’atorgament dels quals no s’hagin observat les formalitats descrites. Així que és fonamental respectar les formalitats degudes si volem que el nostre document d’últimes voluntats desplegui plens efectes.
D’aquí ve que sigui aconsellable atorgar testament amb l’assistència d’un advocat especialitzat en Dret Successori. El seu consell ens ajudarà a garantir la validesa del document i que el seu contingut s’ajusti a la nostra voluntat. Si tens qualsevol consulta o vols més informació, no dubtis a contactar amb nosaltres.