El mes passat parlàvem de la impossibilitat -a nivell legal- de deixar d’assumir la pensió d’aliments a favor d’un fill encara que existeixi un canvi important en la situació econòmica sense iniciar cap tràmit judicial o arribar a un acord amb l’altre part que així ho permeti.
Doncs bé, avui parlarem d’una situació assimilada encara que a la inversa. Ho farem a través d’un exemple.
La Paula i en Joan es varen divorciar fa tres anys. Tenen un fill de cinc anys -dos en el moment del divorci-, en Jaume.
Quan varen redactar el pla de parentalitat respecte al fill en comú fa tres anys, van decidir que exercirien un règim de guarda i custòdia exclusiva a favor de la mare, encara que amb un règim de visites ampli a favor del pare, ja que ella no treballava en aquell moment i disposava de temps suficient per fer-se càrrec del menor, evitant així haver de sufragar ambdós les despeses d’un/a cuidador/a per en Jaume durant el temps que el pare estava a la oficina.
Així mateix, van fixar que el progenitor assumiria el 70% de les despeses ordinàries del menor (pensió d’aliments), així com el 70% de les despeses extraordinàries que generés en Jaume. El menor comportava y segueix comportant unes despeses mensuals ordinàries d’aproximadament 500 euros, per tant, aquest percentatge corresponent a la pensió d’aliments, es traduïa en 350 euros mensuals a càrrec del pare, i 150 euros a càrrec de la mare, atesa la situació econòmica de cadascun d’ells.
A dia d’avui, la Paula treballa a una oficina per la que percep un salari mensual de més o menys la mateixa quantitat que en Joan.
Per això, en Joan va venir a visitar-nos al despatx, i ens va preguntar si podia unilateralment passar a abonar cada mes la quantitat de 250 euros en comptes de 350 en concepte de pensió d’aliments, instant així a la Paula a sufragar els 250 euros restants.
El nostre consell va ser que no.
En primer lloc, havíem de posar-nos en contacte amb la Paula o el/la seu/seva advocat/da a fi d’explicar-li que hem estat coneixedors del canvi en la seva situació laboral i econòmica i que, per tant, considerem la necessitat de modificar els percentatges corresponents a la pensió d’aliments i a les despeses extraordinàries d’en Jaume.
Així doncs, vam començar les corresponents negociacions però no vam aconseguir arribar a un acord en quant que l’altre part considerava que no havien d’assumir el 50% de les despeses mentre que nosaltres així ho defensàvem.
Vam interposar una demanda de modificació de mesures, la qual l’altre part va contestar dins de termini i vam celebrar el judici corresponent. En el mateix, vam poder acreditar, a través de testimonis i de la sol·licitud de prova a través del Punt Neutre Judicial que, efectivament, la Paula estava percebent un salari mensual una mica superior que el d’en Joan, tot i que ella ho negués.
Per això, el Jutge va dictar Sentència estimatòria a favor nostre i va modificar la pensió d’aliments, passant a ser assumida per meitats, és a dir, 250 euros mensuals cadascun, i en un 50% les despeses extraordinàries que generés en Jaume.
Què hagués passat si en Joan no hagués anat a un/a advocat/da per assessorar-se?
Provablement hauria deixat d’abonar els 350 euros, passant a sufragar els 250 que ell defensava des del principi i la Paula hauria presentat una demanda d’execució en contra seva per no estar abonant la quantitat que corresponia. Al no haver instat cap altre procediment que acredités el canvi de circumstàncies, el Jutge hauria dictat resolució obligant a en Joan a abonar la quantitat reclamada per la Paula, podent inclús decretar l’embarg en cas de no voler sufragar les quantitats degudes.
Com veieu, és molt important un bon assessorament legal. Si creieu que podeu trobar-vos en aquesta situació o semblant, no dubteu en contactar amb l’equip del Bufet d’Advocats Castells; estarem encantats d’atendre-us i assessorar-vos.