Moltes vegades pensem que quan ja tenim el nostre conveni regulador de divorci, o de guarda i custòdia, redactat, firmat i homologat via judicial, ja està tot llest.
La realitat és que, després d’aquests passos, quasi sempre existeixen dubtes sobre la interpretació del conveni en quan a la seva aplicació. És normal. La família s’hi ha d’adaptar encara que reflecteixi la seva voluntat. Per casos que comporten disputes en la interpretació del conveni, existeix un procediment judicial especial del que en parlarem en una altre ocasió.
Avui ens centrarem en el cas d’uns pares que interpreten de manera diferent una clàusula del pla de parentalitat.
Imaginem que en Francesc i la Maria, que tenen una filla en comú de dotze anys, l’Anna, decideixen divorciar-se i, per això, redacten el conveni regulador de divorci, el qual inclou el pla de parentalitat per l’Anna.
Entre totes les clàusules que han de forma part del pla de parentalitat, trobem la de la contribució a les despeses extraordinàries dels fills en comú, que son totes aquelles despeses que no son ordinàries ni mensuals, ja que aquestes últimes s’entenen com a pensió d’aliments.
Habitualment, al no poder quantificar les despeses extraordinàries per no ser previsibles gran part d’elles, s’estableix només un percentatge de contribució a càrrec de cada progenitor. En aquest cas, després d’analitzar els ingressos i les despeses de cadascun dels progenitors, ambdós van acordar contribuir al 50% i així ho van reflectir al conveni, encara que no van especificar res més.
No van explicar quines serien les despeses que s’entendrien com a extraordinàries, motiu pel qual varen sorgir problemes.
Als tres mesos de la homologació judicial del conveni regulador acordat, l’Anna va anar al dentista acompanyada pel seu pare i li varen treure un parell de dents, així com li van haver d’incorporar ortodòncies durant dos anys per a millorar el seu estat de salut dental; i tot això pel mòdic preu de 5.000 euros.
En Francesc, després de la visita, va demanar pressupost i el va enviar a la Maria, qui no va voler fer-se’n càrrec.
Per l’exposat, en Francesc es va dirigir al nostre despatx per a preguntar què podia fer per solucionar aquesta situació i que la Maria abonés el 50% del dentista tal i com havien exposat al conveni o, més aviat, tal i com es pretenia quan es va redactar la clàusula (encara que no ho deia expressament).
El que teníem clar era que no es podia quedar de braços creuats però tampoc podíem executar la Sentència sense ni tan sols haver parlat amb ella i analitzat la situació.
El primer que fem sempre és recórrer a la Sentència per veure els termes de la clàusula. No obstant, en aquest cas, únicament es deia que s’abonarien les despeses extraordinàries per meitats, però no s’establia què s’entenia per despeses extraordinàries ni si es necessitaria o no el consentiment previ d’ambdós progenitors.
Per aquest motiu, i després de varies reunions amb el client i anàlisis, vam valorar que les opcions que tenia i que nosaltres li recomanàvem, eren les següents:
La primera, negociar amb la Maria perquè abonés la part corresponent i, en cas de no arribar a un acord, iniciar un procediment d’execució defensant a través de jurisprudència i altre prova la obligació de la mare al pagament del 50% del dentista.
La segona, parlar amb la Maria perquè abonés la quantitat deguda i també modificar de comú acord la clàusula en qüestió, ampliant el seu contingut i especificant què s’entén per despesa extraordinària; o iniciar un procediment de modificació de mesures contenciós a fi de modificar dita clàusula.
D’aquí la importància d’assessorar-se sempre amb un/a advocat/da, ja que, tot i que cadascun tindrà la seva opinió sobre com actuar en cada cas, sempre es trobarà una solució o altre que facilitarà la convivència i fomentarà la bona relació entre els progenitors.
Si vols rebre més informació sobre els procediments indicats, pots posar-te en contacte amb l’equip del Bufet d’Advocats Castells; estarem encantats d’atendre’t.