Son cada vegada més les consultes que rebem al despatx sobre si el simple fet de sortir del domicili familiar durant una discussió o procediment de divorci/separació, pot implicar un delicte d’abandonament del domicili.
Si marxo del domicili familiar, estic cometent un delicte d’abandonament del domicili? La resposta és que no.
La sortida d’un dels dos progenitors del domicili familiar, en la majoria dels casos, no només no és un delicte, sinó que a més és plenament aconsellable per evitar certes tensions i baralles que poden causar malestar als fills -en primera instància, i a la pròpia parella.
Delicte d’abandonament del domicili: Què és?
El delicte d’abandonament del domicili es troba regulat als articles 226 a 233 del Codi Penal, i es produeix quan (a grans trets) un dels progenitors falta al deure de prestar l’assistència necessària als fills, és a dir, potestat parental, guarda i custòdia, aliments, etc.
Les conductes expressades anteriorment comporten penes de presó de 3 a 6 mesos o multa de 6 a 12 mesos; així mateix, si el Jutge/Tribunal ho considera adient, pot inhabilitar al progenitor en qüestió en l’exercici del dret a la potestat parental, tutela, guarda o acolliment familiar per un termini de 4 a 10 anys.
Com es pot comprovar, és un delicte que pot arribar a sentenciar pena de presó si es falta als drets bàsics i necessaris dels nostres convivents més necessitats, especialment dels nostres fills menors d’edat.
No obstant, no va lligat amb la sortida del domicili.
Els progenitors poden residir en domicilis diferents, però ambdós han de fer-se càrrec de les necessitats i drets dels fills en comú.